SOBRE L'ACTIVITAT
DE LA MENT - II

Qualsevol persona es pot ajudar a fer aquestes reflexions o a auto-imposar-se a arribar al control de la pròpia Ment, basant-se en aspectes de la Naturalesa, dels que habitualment no en faria cap cas. Per exemple, en aquests instants, estic situat sota d'una Alzina meravellosa, que m'acull, diguéssim, per dessota d'una literal cascada de branques espesses i un tronc venerable, que jo sol no puc abraçar, un tronc carregat d'energia i una escorça rebregada que em parla de la molta edat que te. Doncs, per mi és una Alzina bellíssima i plena de saviesa i misteri, i concentrant-me, de cara a l'Alzina, jo sé que puc arribar a una "connexió" amb ella, diferent i extraordinària però, que per si sola, aquesta requereix, diguéssim, la "baixa intensitat o el silenci de la Ment", per tal de poder captar els pensaments que l'Alzina "pot transmetre" i la seva saviesa, tinc de fer-ho a través del seu meravellós Elemental, i aquest Ésser puríssim, "només es pot entendre amb la meva Consciència", mai no es podria comunicar plenament amb la meva ment grollera, ni amb el meu intel·lecte racionalista.

En canvi, si poso en suspensió la Ment i s'activa la Consciència, aquest "altre univers desconegut encara per moltíssimes persones", sé que puc arribar a saber "què és" l'Alzina, puc arribar a copsar els seus missatges, puc arribar a "penetrar" en l'Alzina, i puc arribar a "sentir-me jo mateix l'Alzina". Mireu si es pot arribar lluny, -lluny i a perquè això és prop alhora-, perquè això és llunt quan en realitat parteixes del desconeixement, però veritablement t'adones, que des d'aquí mateix, sense moure't, tens un "univers" tan immens, tan extraordinàri, que no ens en podem fer càrrec.

Això és el que convindria que totes les persones féssim. Si tothom practiqués la relaxació, la Concentració, la Meditació, el portar la Ment d'activa a inactiva i aconseguir que aquest "univers conscientiu" fos el més important, el que "portés el timó de la nostra nau", a nivell físic i psíquic, aleshores seriem capaços de duplicar, de triplicar i fins quadruplicar l'univers que ens envolta, perquè a més de físic, és també "astral", "mental", "causal", etc. Conèixer i utilitzar això, seria haver trobat finalment, l' "Univers Integral". És però aquest Univers que no arribarem a conèixer en tan que no "activem" tots els sentits especials, i això només succeeix abaixant l'activitat dels que permanentment tenim en l'estat físic. Això és calmar la Ment. Això és en el Silenci de la Ment.

De vegades, pot ser simplement, asseure't amb l'esquena recolzada en una alzina com aquesta que he esmentat, si hom vol clourer els ulls ho pot fer, o bé fixar la mirada en un lloc, per tal que res distregui l'atenció concentrada, i respirar profundament, (això també és fonamental), amb aquestes pautes:1- Inhalar pel nas (contant mentalment fins a sis). 2- Retenir l'Aire (també contant mentalment fins a sis). 3- Exhalar l'Aire per la boca (contant mentalment fins a sis; quan s'adquireix pràctica ja no cal contar). I anar avançant en aquesta pràctica, respirant d'aquesta manera, tantes vegades com sigui necessari per arribar fins als nostres anhels més profunds.

En inhalar, imaginem que tot l'oxígen o "prana" que ens entra per les foses nasals, és tanmateix, ples de VIDA i SALUT, i quan el retenim, ens GUAREIX I REGENERA, i quan, finalment, l'exhalem, llancem amb aquell Aire, qualsevol dolor o malaltia que hi podés haver en el nostra cos. Concentrar tota l'atenció en aquest procés. I qualsevol preocupació o pensament que se'ns acosti, hem d'imaginar (com diuen els buddhistes tibetans) que son com boires o núvols que nosaltres veiem passar sense immutar-nos, ni els rebutgem, ni els acceptem, senzillament, deixem que s'acostin i s'allunyin, sense nosaltres fer absolutament res. I seguirem amb la mirada fixada en aquell punt que hem escollit, amb l'esquena recolzada a l'arbre, allargant la pràctica amb el gran anhel al Cor, esperant el misteri i la meravella que, d'aquell instant especial, precís i suprem, sen's pugui donar.

S'ha de tenir en comte que la lògica de la "vida física" quotidiana, és una lògica convencional, social, que ens serveix per la vida de cada dia, però que no és, ni de bon troç la "Lògica Objectiva Integral" de tot el que ens envolta, de tota la Naturalesa en la que estem posats, de la que formem part, de la que som part viva, integrant i especial. Aleshores, vull dir, intentar de passar-ho tot pels "filtres" d'aquesta lògica quotidiana, intentar "filtrar-ho tot", és com voler fer passar tot per un embut. Hi haurà coses que sí, que evidentment hi passaran, però n'hi haurà moltes altres que no. Doncs això, és el mateix que la lògica que ens serveix per "dia a dia", no és la lògica que confirma la relació, el contacte i l'entesa, posem per cas, amb els Elementals de la Naturalesa, igualment amb el pròpi Ésser Interior de cada un, i fins i tot, amb els contactes amb "Entitats d'altres Àmbits Dimensionals" i/o altres Móns o Planetes. Tots aquests "contactes" o possibilitats de "comunicació" requereixen uns "Estats de Consciència" idonis i pràctics, que no acostumen pas a ser els més habituals de la persona humana, i per això cal aprendre'ls i practicar-los.

Entendre el que aquí s'està dient, ja m'imagino, que per persones que ho son molt d'aferrades a aquesta "lògica ordinària", els és quelcom veritablement difícil. Perquè qualsevol "misteri", qualsevol cosa que "no quadri", ho passen habitualment per aquesta "lògica", i aquesta, òbviament, NO TE RESPOSTES per explicar determinats fenòmens. Per això hi ha tantes coses que en el camp de la "Ciència més ortodoxa" dels nostres dies, molts científics no accepten de cap de les maneres, doncs, possibles "contactes" amb "Entitats d'altres dimensions de la Naturalesa", no accepten tot aquest món de "comunicacions" amb "Éssers d'altres Planetes" o (com s'ha dit) amb el Món Vegetal, (son molts els que somriuen escèptics davant d'això). Tot aquest món dic, a molts científics "no els quadra" perquè la "lògica raonativa" que tenim en el nostre món és totalment subjectiva i l'objectivisme del qual se la vol investir és "quadriculat" i fet pels paràmetres exclusius d'aquesta "l'ogica". Aleshores, és clar, per això no avarca, (no pot avarcar "tot" l'Univers Integral). Els científics ortodoxes i la seva convenció internacional amb una "quarta part" de l' "Univers Integral" n'han fet una lògica amb la que basar-se. Una "lògica" - per ells - única i objectiva. Com pot ser una "lògica objectiva" si d'un univers que, -per exemple- te quatre parts, ells, amb una de sola, n'han fet "el seu univers objectiu" ? Com no ha de ser incompleta i subjectiva aquesta "lògica" ? Com no ha de ser inexacte i limitada ?

Manuel Luis Tatjé

Amb una tercera part donaré punt i final a "SOBRE L'ACTIVITAT DE LA MENT". Menys mal pels quins som estudiosos de la "Via Esotèrica i Ocultista" i bé per la Humanitat sencera, perquè una part de tots aquests problemes de tipus racionalista els resol ja la "Fisica Quàntica", i això només és el principi... MLT.