EL MONTSERRAT
DE HUMBOLDT, GOETHE,
WAGNER...

Em trobo al començament del camí que va al Mas de La Calcina, en un dia assolellat, però fred i gelat, amb un vent de Nord que entra per tot arreu... Estic dins el cotxe i encara davant el massis montserratí que, des d'aquí, adquireix unes dimensions gegantines, impressionants. I justament aquests dies, que estic llegint un interessant llibre d'Octavi Piulats, antropòleg de la Universitat de Barcelona, especialista en Romanticisme Alemany i les diverses connotacions que aquest te a Catalunya, i que relaciona (en aquest llibre titulat "Goethe y Montserrat") al Gran Iniciat J.W.Goethe, -evidentment el Goethe de Faust-, amb la Muntanya de Montserrat, la Muntanya Sagrada de Catalunya. Una relació ideal, espiritual, esotèrica, inspirada, que va tenir un especial mitjancer.

Ell directament, físicament (en Goethe) diguéssim, no havia vingut mai a Montserrat (per bé que internament probablement si), però el que sí que hi ha venir físicament va ser el seu gran amic en Guillem de Humboldt, que era filòsof, filòleg i home d'estat, espiritualista i una de les grans llumeneres del S.XIX. Va venir a Montserrat i va quedar impressionat -aquest important europeu de l'època-, en veure, en copsar, en sentir profundament la força magnètica de la muntanya, i més encara, en identificar tot el que anava veient i trobant, amb el poema titulat "Els Misteris", que havia escrit Goethe, on parla d'una "Muntanya Ideal", amb llocs eremítics, amb ermites i ermitans, creus clavades en llocs quasi inexpugnables, on aquests homes místics i sants, feien en plena solitud i silenci, les seves meditacions.

Aquest poema d'en Goethe, relata tot això, deixant-hi alguns enigmes, i en Humboldt, que havia llegit amb devoció aquest poema i el portava dins el seu cor, perquè era un home sensible i espiritual, va fer una visita a Catalunya, però especialment va venir a Montserrat. I va fer l'ascensió a la Muntanya, seguint el corriolet que surt del poble de Collbató i que, serpentejant incessantment i esdevenint cada cop més aeri, arriba fins l'ermita de Sant Miquel, -probable emplaçament ancestral d'un antic Temple dedicat a la Deesa Venus i que ve a desembocar prop de l'actual Monestir.

A mida que Humboldt anava avançant pel camí corvós i costerut vers el cim, se li anava patentitzant, cristal·litzant, fent realitat fins el més mínim detall, aquell poema de Goethe. El que hi havia descrit, en Humboldt ho va anar retrobant, com reconstruït pas a pas, com si tan mateix, tota la descripció del poema hagués estat inspirada en Montserrat, com si Goethe hagués conegut prèviament, els diferents indrets de la Muntanya i la seva importància espiritual i esotèrica, i tot aquell món elevat i eremític. El cas és que a mida que Humboldt va anar avançant, va anar trobant Goethe i el seu poema "Els Misteris".

Així va quedar summament sorprès en comprovar que hi havia un Monestir, que hi havia dotze ermites repartides en punts ben determinats de la Muntanya: Sant Jeroni, Santa Maria Magdalena, Sant Onofre, Sant Joan, Santa Caterina, Sant Jaume, Sant Antoni, Sant Salvador, Sant Benet, Santa Anna, La Santissima Trinitat, Santa Creu, Sant Dimes. I també eren habitades les cinc capelles del primitiu eremitori montserratí: Santa Maria, Sant Iscle, Sant Pere, Sant Martí i Sant Miquel. En cada una d'elles un ermità o eremita, doncs, estava dedicat a la solitud, a la contemplació, a l'oració, a tenir cura també, del seu hortet, per tal de completar la frugal alimentació, que els pujaven des del Monestir, un o dos cops per setmana.

Aquesta experiència de Humboldt i la simbiosi entre el poema de Goethe i Montserrat, i tot el que aquesta Muntanya Sagrada significa, representa, i és, no deixa de tenir unes connotacions espirituals i d'una més que exquisida sensibilitat mistica i esotèrica.

Aquest llibre esmentat -que estic llegint en moments d'escriure aquestes paraules-, que descriu la relació Goethe-Montserrat, en definitiva del Romanticisme Alemany amb Catalunya (i alguns dels seus prohoms:Verdaguer, Maragall, etc.) ho fa també des del vessant filossofico-religiós, encara que no pas el més ortodoxe, oficialista o reaccionari de l'Església Catòlica que, dit sigui a la vegada, tan poc havia sabut comprendre la Llum de Jacint Verdaguer i molts dels motius que l'havien portat a actuar tal i com ho feu, sinó des d'un vessant filosofico-espiritual i esotèric molt més ric i pròxim a la Teosofia i al gnosticisme entès com a Coneixement Superior Universal.

Com he dit, estic davant el massís montserratí que, des d'aquí al començament del camí de La Calcina que, com el propi Mas, és un camí mil·lenari, d'una època en que la Muntanya era molt més agresta i on, a part les ermites, hi existien algunes fortificacions, com ara l'anomenat Castell Marro o Marró, molt a prop de l'indret que esmento. Eren uns temps sorprenents i des del punt de vista espiritual, no havia estat transitada tan com avui pel turisme que, evidentment, es sent atret per la força immensa que desprèn aquesta Muntanya i que, òbviament, si hom és espiritual, te inquietuds transcendents i es deixa conduir essencialment per aquest magnetisme, que emana de les roques, de les seves siluetes, de punts molt especials, s'obren portes per aprofundir el propi interior.

Montserrat és un punt àlgic de la geografía planetària, on la persona humana, sensible, és ajudada a descobrir llur propi interior, a partir de les forces que desprèn la Muntanya. No em sorprèn que aquest il·lustre alemany, en Guillem de Humboldt, quan va venir a visitar Catalunya quedés parat, meravellat, totalment aclaparat per la visió física i emocional de Montserrat, ja que ell era especialment sensible i va copsar plenament els corrents tel·lúrics i magnètics que impregnen i emanen d'aquest Centre Lluminós que és Montserrat.

Que no és casual doncs, que hi haguéssin tota una sèrie de diferents ermites escampades per la Muntanya, on els eremites trobaven aquí la solitud necessària i la força per connectar amb la Divinitat, amb les forces supremes Interdimensionals, es pot dir. Amb les forces meravelloses que impregnen i que constantment es conjugan i saturen, dins i fora del Massís.

D'altra banda no s'ha d'oblidar tampoc, que l'altra Gran Mestre Iniciat que és en Richard Wagner, -com a Rosa-Creu que era, característica que molts ignoren-, sabía on s'ubica el Sant Grial, la Copa amb que Jesús de Natzareth va celebrar el darrer sopar amb els Dotze Apòstols. Aquesta Copa singular i meravellosa, que te un Simbolisme Esotèric de primer ordre, doncs és el Lingam-Ioni simbolisme de la Copa però també de la Llança de Longinus, que va ferir el costat de Jesús a la Creu. La Copa ve a representar l'òrgan sexual femení i la Llança l'òrgan sexual masculí que, en connubi savi i esplèndid, forma Creu. La Creu com a símbol, no és tan sols on va ser clavat i mort el Mestre de Mestres, sinó que també la seva significació, va molt més enllà del que han dit les Religions del Cristianisme. Copa i Llança romanen custodiades en l'Astral Lluminós de Montserrat.

La Creu és precisament l'Unió Sagrada de l'Home i la Dona en meravellós connubi de forces conjugades i treballant, com una de sola en aquest Andrògin meravellós, que havia sigut l'Home primigeni de la nostra Terra, -condició que recupera quan practica aquesta Sexualitat Sagrada-. "Home i Dona -tal com diu el Gènesi-, els va crear" contenint els dos sexes un mateix Individu Sagrat. Val a dir que aquests primers Homes, pertanyents a les primeres Humanitats terrestres, eren éssers Andrògins, i tenien, per tan, una fisiología ben diferenciada de la que tenim nosaltres avui dia (sexes separats), tot i que en el cos físic dels éssers humans actuals, hi resten empremtes o herències d'aquell passat llunyaníssim. Però els primers Homes, eren Andrògins, malgrat que oficialment ho hàgim oblidat, com tantes altres coses...

Wagner, com Goethe, Humboldt, i altres persones sensitives i iniciades, van saber en el seu moment què és Montserrat, què significa, què s'hi guarda a Montserrat. I evidentment, van copsar tota aquesta Força i així ho van deixar dit en els seus llegats, Música, Escrits, Poemes, etc.,i ben patentitzat tot això al llarg de les seves vides, d'una manera, que la persona sensible d'avui dia, quan escolta o llegeix els seus Missatges, de seguida "connecta" amb aquesta esplèndida, il·luminada Realitat.

Manuel Luis Tatjé

Amic/amiga: Si mai no has copsat el que és la Muntanya de Montserrat, et suggereixo que hi vagis, i et deixis dur per la teva propia Consciència, no pas on va tothom, sinó on Ella et porti, aleshores impregnat d'aquest magnetisme: el notaràs a flor de pell i sabràs a què m'estic referint... MLT.