CHEMTRAILS

OPERACIÓN PANDEMIA

DAVID ICKE: PROJECTE CAMELOT

dilluns, de novembre 17, 2008

DAVID ICKE: QUELCOM QUE HAS DE SABER

(ALGO QUE TIENES QUE SABER)

- CONFERÈNCIA A OXFORD - (Traduïda de l'anglès a l'espanyol)

VIDEO 1

video

VIDEO 2

video

VIDEO 3

video

VIDEO 4

video

VIDEO 5

video

VIDEO 6

video

VIDEO 7

video

VIDEO 8

video

VIDEO 9

video

VIDEO 10

video

VIDEO 11

video

VIDEO 12

video

dissabte, de juny 21, 2008

ELS "CHAKRES" DEL COSMOS, DE LA TERRA, DE L'HOME... DEVI KUNDALINI SHAKTI... LA SERP

i PART TERCERA

video

PART SEGONA

video

PART PRIMERA

video

dijous, de març 27, 2008

EL GRAN ENGANY DE L'ESCALFAMENT GLOBAL- DOCUMENTAL (fragments 1-2-3-4-)segueix en el Post anterior.

(EN ANGLÈS SUBTITULAT EN ESPANYOL)

-ARGUMENTS CIENTÍFICS SOBRE EL PRETÈS "CANVI CLIMÀTIC"-.

fragment-1

video

fragment-2

video

fragment-3

video

fragment-4

video

EL GRAN ENGANY DE L'ESCALFAMENT GLOBAL- DOCUMENTAL (fragments 5-6-7 i 8)

-ARGUMENTS CIENTÍFICS SOBRE EL PRETÈS "CANVI CLIMÀTIC"

fragment-5

video

fragment-6

video

fragment-7

video

fragment-8 i darrer.

video

dijous, de desembre 20, 2007

LA MUSICA DE LES ESFERES - i II

Si que és ben cert que el nazisme va "idolatrar" la Música de Wagner i això te una explicacio (segurament entre altres): Perque els nazis van "associar" la Música de Wagner a la seva ideologia ? Perquè gran part de la força que van assolir en els seus orígens la van extreure del "coneixement esotèric" i aquest connectava directament amb els "missatges místics" que els Grans Mestres de la Música (ja esmentats en l'entrada anterior) però sobretot, en aquest cas, Richard Wagner, patentitzaven en les seves Sinfoníes o Òperes. Aleshores Wagner va representar com un estandart de gran força per tot el moviment nazi que, però, degenerat, desviat, va generar -com és sabut-, un dels més grans Holocausts que sempre recordarà la Humanitat. Que el nazisme volgués fer-se seva i pròpia (inutilment) la Música de Wagner, no treu, - o no hauria de treure - i tapar, el VERITABLE SENTIT que aquest autor va voler donar a la seva Magna Obra, a la seva extraordinària música, a cada una de les seves Òperes.
El pitjor és que sembla que hom s'hagi quedat majoritariament "atrapat en aquest clixé" de Wagner "sinònim-record" del nazisme i els seus estralls. I això, tanmateix ha fet molt de mal a l'Obra de Wagner, quan precisament aquesta, enalteix els més alts valors espirituals de la Humanitat en una Obra que, com la de Beethoven, com la de Mozart, com la de Bach, és exclusivament per l'elevació de l'Esperit i perquè, tal com he dit abans, condueix cap a "Estats de Consciència" Interiors i Profunds molt importants.
També aquesta "Força" indiscutible de Wagner ha estat utilitzada per EE.UU: hom deia que bombardejaven Vietnam amb "La Cavalcada de les Valkiries" de fons. Nefasta eufòria per donar braó a criminals accions de guerra... Flac favor a la Gran Música de les Esferes ! Flac favor a l'Obra wagneriana que si te aquesta gran "Força" no és per fer la guerra ni per esperonar dictadures. Sinó per "educar l'Esperit", i gaudir de les grans harmonies que ens han legat aquests grans homes del pentagrama. Bé, no cal que us digui el meu convenciment que la Música de Wagner com la d'aquests altres Mestres - i alguns altres que no he esmentat -, és la Música més "depurada", tanmateix en "estat pur".
La Música en "estat pur" o en el seu "estat més elevat" és el mateix. No cal pensar que aquesta hagi de ser una música simple i elemental (que de vegades també), no. Pot ser una música molt enrevessada (com les partitures de Bach) i és l'harmonia pura, és també l'anomenada "Música de les Esferes", és la música que transmet abastament allò que la paraula no pot expressar, que arriba a l'Esperit i el "transforma": el seu Missatge arriba a l'Esperit vibrant i harmònic. Una música capaç de "posar en èxtasi" qui l'escolta amb preparació i devoció. Per tot això i més, dolen les molt males utilitzacions que se'n fa, i se'n ha fet. Tothom, pels seus resultats benèfics i alliçonadors, s'hauria de preparar per escoltar a fons aquesta Gran Música.
Parlo des d'un sentit eminentment pràctic, car jo no sóc cap erudit, no he estudiat música: però en sóc profundament amant. Parlo des d'una experiència vivencial que recomano.
Els Grans Mestres de la Música tenen l'enorme mèrit de poder copçar aquesta Música abans que ningú, perquè ells la senten dins el seu Esperit,(igual que Miquel Àngel no veia l'enorme bloc de pedra i veia ja el seu David abans d'escolpir-lo) i aleshores, són capaços d'escriure-la en un pentagrama, harmonitzar-la per tots els instruments i realitzar una Òpera, una Sinfonia , o el tipus de composició que sigui; però ells, abans que ningú, ja han sentit aquesta Música, evidentment no amb l'oïda física sinó amb la de l'Esperit. Per això Beethoven, sord com una tàpia, podia composar increïblement. Perquè el "sentit especial" de la seva gran Inspiració, estava molt més desenvolupat que en qualsevol ésser humà. Tant al piano com escrivint, era com si estés al dictat - de fet ho estava - del seu Esperit Lluminós. Era una interiorització espiritual tant fora de mida que, naturalment, condicionava la seva forta personalitat. Això li feia tenir un comportament que el comú dels mortals no comprenia. D'aquí que, no només Beethoven, sinó Wagner i els altres, fóssin considerats "estranys", "rars". Però el millor de tot és el resultat final: el regal de la seva Música meravellosa que cal aprendre d'escoltar.
Manuel Luis Tatjé

dimarts, de desembre 18, 2007

EL LLEGAT DE LA GRAN MÚSICA - I








Sentint la música de Wolfgang Amadeus Mozart, hom veu l'esclat i la forma amb que sentía la vida, tant harmoniosament com jovenívola aquest Gran Mestre de la Música que fou i és Mozart. Gairebé tota la seva Obra traspúa joventut i saviesa alhora. A banda que Ell va desencarnar molt aviat, era un home que sentía, que copçava plenament per totes les porositats, la manifestació de les estacions de l'any, l'explosió, per dir-ho així, interna i externa de la Vida plena. Potser en joies musicals indiscutibles com el seu Rèquiem, i en alguna altra de les Misses que va composar, podriem trobar-hi el punt més acusat de "seriositat", però en el fons, sempre hi ha aquell toc incomfusible de fresca jovialitat, aquell tot original de la vida que penetra fresca i pura, com una rosada cristal·lina, i per ser viscuda a fons. Aquest és el "meu" Mozart, que m'agrada sentir i conec (mai prou del tot) tot i que, com ja he dit altres vegades, personalment i animica, el que més em penetra i realment em fa sentir i entrar a una Espiritualitat Transcendent, i de més alt nivell, és en Richard Wagner.
En Wagner hi ha doncs la creació de l'anomenat "Drama Sagrat" per la seva trascendentalitat profunda i espiritual. En Wagner pots sentir tot el fragor del temporal de llamps, trons i pluja, però també la por, les passions, l'angoixa; hi pots sentir tots els sentiments pitjors i millors, conjugant-se, entrecreuant-se, o alternant-se, segons que sigui el cas, la circumstància o la Llum inspiradora del Geni Musical.
La gran llàstima, com ja he manifestat diverses vegades és, doncs, que la música de Wagner hagi estat utilitzada barroerament per abraonar guerres, fanatismes, idees tanmateix negatives, anti progresives i anti humanes . Aquest és l'altra "drama" que ha hagut de travessar -i que lamentablement encara travessa la Música poderosa de Wagner. Car la "Força" que n'emana de tota ella ha estat grollerament utilitzada en benefici d'interessos que mai no van ser el Nord d'aquest gran compositor, el Colós de Baireuth, com li agradava d'anomenar-lo el meu admirat ocultista extremeny En Mario Roso de Luna.
Em decanto cap a Wagner, però sens lloc a dubtes sense oblidar mai L.V.Beethoven, en ell també hi ha la "força" que trobo en Wagner. I no de seu en va aquesta, diguemne, simbiosi, que segurament va fer que precisament fos Richard Wagner qui acabés d'harmonitzar i quasi podriem dir acabar del tot la majestuosa i sublim obra de Beethoven la "Novena Sinfonía" sobre l'Oda a l'Alegria de Shiller.
Això també em fa pensar que Wagner,-que ja va ser un gran admirador de Beethoven-, va trobar la "força" en Beethoven, i la va desenvolupar encara més, integrant-la en el Missatge Espiritual i Esotèrico-Musical que ell va voler transmetre a la Humanitat, i sublimant-la encara més i més. Missatge, d'altra banda, que no és sinó la mateixa Gran Obra dels Iniciats, el Camí per l'Home Integre, el Missatge per la Humanitat.
Parlar dels Grans Mestres de la Música, és una de les coses que també m'agraden, tot i que els meus coneixements són molt limitats. En el meu cas personal, els escolto perquè la seva música em "transporta" realment. I en paraules del mateix Beethoven, escoltar profundament i concentrada, qualsevol passatge de les seves músiques, et pot transportar al moment i - en casos -, al nivell intuïtiu i d'inspiració que va tenir el Mestre en el moment de realitzar aquella Composició. Encara que jo no li puc arribar ni a la "sola de l'espardenya", sóc capaç de copçar, en la meva ignorància, aquella grandiositat, aquella profunditat, allò que vol transmetre el Mestre i que, tanmateix, esdevé un veritable "Estat de Consciència".
Escoltar un fragment de la música de Wagner, Beethoven, Mozart o Bach, si es fa "adequadament preparats", és a dir, després d'haver fet una estona de quietud, una estona de concentració, sabent el que s' escoltarà, és ben segur que seguint aquell fragment de música, hom es sentirà transportat, traslladat de l'estat barroer material ordinari -en el que "normalment" s'està-, a un estat més pròxim a la Meditació, a un "Estat de Consciència" i d'interiorització únics. Es clar que, per ser-ne pràctics un s'ha disciplinar amb la voluntat, la persistència i la paciència.
Heus aquí l'enorme utilitat d'aquest Gran Llegat Musical que ens han deixat els Grans Mestres de la Música. Amb Wagner em situo a un nivell meditatiu, i a través d'aquest puc assolir-ne d' altres, que no aconseguiria amb la mateixa prestesa si no fos pel vehicle de la Música.
Per això he sentit una pena tant gran, quan s'ha utilitzat Wagner per altres interessos foscos i sagnants per la Humanitat i encara avui dia hi ha persones i diversos medis socials, que quan fan esment d'aquests greus crims contra la Humanitat, ho fan posant-hi de fons la música de Wagner. La pregunta és: com és possible que la Música d'un Gran Mestre, que el que pretenia era i és tot el contrari, la puguin estar posant de fons per relatar aquestes atrocitats, aquests crims, repeteixo, contra la Humanitat ?
(continuarà en la propera entrada)
Manuel Luis Tatjé
Richard WAGNER: PARSIFAL (fragment del Preludi)
video

RICHARD WAGNER: LA CAVALCADA DE LES WALKIRIES.

video

diumenge, d’abril 01, 2007


SI TOT FOS PEL PROGRÉS DE LA HUMANITAT...
Si tot fos en benefici de l'Home, si tot fos pel bé integral de la Humanitat, tothom es podria sentir satisfet i estalvi davant qualsevol tipus d'experiment, d'innovació, d'avenç, de progrés en qualsevol terreny... Si no fos que els "poders que ho sistematitzen tot", no tenen cap escrúpol, per aplicar els progressos científics i tecnològics a potenciar, sobretot, el seu propi poder, amb tot el que això significa en tots els camps. Al S.XXI en aquest Planeta, encara es considera la guerra com un factor "imprescindible" per aconseguir o mantenir situacions, bàsicament de domini, aquella antiga "llei del més fort", però treta de context i utilitzada fins la sacietat pels ben avinguts grups de poder que dominen el "pastís" de la Humanitat. O aquella cantilena que circulava, fa anys (com per justificar les guerres: com si aquestes fossin justificables!) de que només es progressa a través de les guerres, perquè en i a través d'aquestes, s'han de produir accelerades innovacions de tot tipus. Com si un la Pau - per si mateixa -, no fos prou estimulant per créixer i avançar ! És matant-nos que creixem i avancem ? Sí (allò que diuen) a garrotades..! Però sembla que no n'aprenem, perque avui la "benaurada societat del benestar", tant agradable, en la que ens hi sentim tant bé, és alhora, la bena que ens tapa els ulls...
Però la qüestió, força difícil de sintetitzar, és més seriosa i complexa del que pugui semblar a primera vista. Per desgràcia sempre moren els innocents... "Innocents" que de vegades, van "alegres i coratjosos" a la guerra que els hi han muntat, pensant-se que "defensen la Pàtria" , quan en realitat són un dels tentacles més agressiu i assassí del pitjor dels botxins, que envaeix i mata per poder. L'altra "història" és la que expliquen alguns medis de comunicació, que amb la seva "informació" esdevenen un "altre dels tentacles encobridors" del botxí, que tots sabem, no ens enganyem, qui és.
Si tot fos pel bé de la Humanitat ! No hi ha res de tot això que ho sigui. Només és poder econòmic: maquinària per destruir, i després, maquinària per construir; en el trajecte: incontables morts i tragèdia per tots els bàndols, uns enganyats o fanatitzats, els altres victimes del genocidi; tancant aquest cercle: fantàstics beneficis econòmics per tots els sectors interessats en fomentar, (pretendre justificar) i mantenir la guerra; mentrestant, els països "rics" (entenguis però que directament o indirectament també han participat o participen de la guerra), mirem el desastre continu i permanent des de la televisió, per adonanr-nos del bé que estem des del nostre "benestar".
Si tot fos pel progrés de la Humanitat, d'una vegada per totes, s'hagués superat la gran contradicció, - en la que tants creuen encara-, que per aconseguir la Pau s'ha de fer a través de la Guerra. Sí, desgraciadament, sempre ha sigut així, mal que ens pesi, és perquè l'home en realitat, no ha progressat, ni madurat, en el fons de la seva Consciència: NOMÉS HA ANAT CANVIANT D'ARMES, PERÒ NO DE PENSAMENT, a la vista està, que l'equívoca il·lusòria meta que l'ha mogut sempre segueix essent la mateixa, és la que s'imposa, encara avui dia: EL PODER I EL DOMINI PER LA FORÇA , ja sigui aquesta física o psíquica.

El panorama és força descoratjador. I la mentida ha fet, tanmateix, estralls. Però jo darrerament, quan reflexiono i dono a reflexionar temes d'aquests, tant punyents,sempre dic, que per alguna cosa s'ha de començar: Reflexionem i Descobrim sempre per nosaltres mateixos. No ens creguem res del que ens diguin... Però, alhora, escoltem tothom.


Manuel Luis Tatjé



dilluns, de gener 29, 2007




HOMENATGE

A MARIO ROSO DE LUNA: EL MAGO DE LOGROSAN...


Don Mario Roso de Luna













En Mario Roso de Luna (Logrosán, Extremadura, 1.872 - Madrid 1.931) l'insigne gran teòsof i ocultista extremeny, alumne avançat de la Fundadora de la Societat Teosòfica, la V.M. Helena Petrovna Blavatsky, escriptor i erudit gegantí, ben segur l'ocultista més gran que ha donat al món l'Estat espanyol al S. XX. Des que va "caure" el primer llibre seu a les meves mans, no he deixat, podriem dir, des de fa més de 25 anys, de repassar-los una i altra vegada, per què tanmateix hi trobo pous de Coneixement i Saviesa inesgotables, perquè ha desenvolupat un tipus de literatura teosòfico-científica, d'una riquíssima cultura esotèrica bigarrada i densa, però sobretot pedagògica, amb uns peus de plana, sovint tant extensos com el text principal. I lògicament, és d'aquells escriptors que mai no es poden llegir d'una tirada, com si d'una novel·la simple i elemental es tractés, s'han de llegir en calma, prenent anotacions, realment un estudi.
Des de fa molts anys, per mi, en Mario Roso de Luna, ha sigut - i és -, un dels autors, de la meva vida. D'aquells que mai no podré oblidar, que sempre procuraré de tenir a l'abast, perquè m'ajuda de moltes maneres, pel seu tarannà positiu, per les seves explicacions profundes, per tot el que ensenya. Ell va ser un home d'una cultura i uns coneixements extraordinaris i rics. Entre altres disciplines era Astrònom (va descobrir un cometa que porta el seu nom), Autor, Llicenciat en Lletres, Ciències Fisicoquimiques, Filosofia i Dret, gran erudit i musicòleg. El seu epitafi diu:"MARIO ROSO DE LUNA, EL MAGO DE LOGROSAN, PARA SUS COTERRANEOS, SABIO Y HONESTO MIEMBRO DEL ATENEO DE MADRID, BUSCÓ EN EL CORAZON DE LOS HOMBRES LA SINCERIDAD, LA LEY COSMICA EN EL UNIVERSO Y SIEMPRE, LA MANIFESTACION DEL ESPIRITU INMORTAL EN LA VIDA DEL HOMBRE".
Des del 1902 entra en el camp de la Teosofía a través de l'Obra d'H.P.Blavatsky, la qual va aprofundir de forma exhaustiva analitzant profusament, fins en un enorme i encomiable treball de camp, cercant les moltes arrels ocultistes o del Coneixement Antic, visitant llocs geogràfics i tel·lúrics, pobles, persones, sobretot per Extremadura, León, Astúries, etc., també en feu estudis des d'un àngle filosòfic -ocultista. Va ser l'impulsor de l'anomenada "Biblioteca Teosófica de las Maravillas", la "Biblioteca Poligráfica Blavatskiana", etc., destacant-se títols com aquests: "Hacia la Gnosis", "El Tesoro de los Lagos de Somiedo" (Viatge ocultista per l'Astúries Tenebrosa), "De Gentes del Otro Mundo", "Wagner, Mitólogo y Ocultista", "Por las Grutas y Selvas del Indostan", "De Sevilla al Yucatan"(Viatge a través de l'Atlàntida de Plató), "Simbología Arcaica", "El Libro que Mata a la Muerte", entre molts altres escrits i articles inèdits, on hi aboca amb escreix tota la seva saviesa i erudicció.
Per exemple, a "Wagner Mitòlogo y Ocultista" hi dona una riquíssima i completa biografía del Gran Mestre de Baireuth (passant també per la del no menys Gran Mestre L.V.Beetohoven) així com l'anàliosi esotèrica de totes i cada una de les Òperes de Richard Wagner, culminant, com no podia ser d'una altra manera, amb el "Parsival". Es com els altres (o més encara) un llibre voluminós i prou extens, farcit d'interpretacions i cites , simbolismes i "claus" per comprendre els profunds missatges espirituals i esotèrics de cada Òpera.
A "El Tesoro de los Lagos de Somiedo" extens llibre de viatges "per l'Astúries tenebrosa", seguint la ruta i les passes d'un Iniciat que va "córrer" per aquestes comarques anomenat "el alemán de Corao". Seguint-lo pels pobles, i també de la ma d'aquell altre gran teòsof, que va conèixer a arrel d'un eclipsi de Lluna, que van observar junts des de la comarca de El Bierzo, a principis del S.XX, m'estic referint a Don Antunin de Miranda y Sol , de qui encara avui dia en queda la seva famosa "Casona", convertida en veritable Temple del Coneixement Teosòfic. En aquesta "Casona", Don Antunin hi havia reunit una gran biblioteca i el mateix Roso de Luna, residint-hi temporades, hi va escriure alguns dels seus llibres capdals.
Qui no hagi llegit En Mario Roso de Luna o no conegui la temàtica teosòfica, pot quedar sorprès per l'us d'algunes expressions i temes que, per mi (que fa tants anys que l'estic llegint) són de total normalitat. A persones de tarannà diguemne més "convencional" li poden semblar de pura fàbula. En Mario Roso de Luna és un "Savi",que si no hagués abraçat el teosofisme, aquesta Filosofia Universal, ben segur que hagués sigut, igualment, un home de gran talla reconeguda, un gran erudit i literat.
Succeeix que "no va agradar" el que deia i com ho deia, doncs parlava molt clar i era molt revolucionari en el seu lèxic, tanmateix una avançat a la seva època, sobre les idees teosòfiques i la forma d'explicar-les, això "no va caure bé" als cànons ortodoxes que aleshores imperaven, com tampoc, òbviament, als que imperen avui dia. Encara avui no se'l pot trobar (com mereix amb escreix) en les principals grans enciclopèdies. I encara en aquests moments, tot el que "sona" a esoterisme, teosofia, rosacrucisme, gnosticisme, masoneria, etc., no és acceptat perquè el "Sistema" imperant en el nostre món ho desprestigia en benefici propi.
Aleshores per això dic que a En Mario Roso de Luna, en ple S.XXI, encara no se li ha fet la justícia que es mereix. Ell parlava i era "Savi" d'uns temes, a principis del S.XX, que encara avui, segueixen essent un misteri per molts i per això mateix l'Obra de Roso de Luna hauria de poder arribar als sectors més inquiets i espiritualistes. Per això la seva Obra segueix essent de gran interès en el temps i és permanent. Però cal descobrir-la.
EN MARIO ROSO DE LUNA: Pou inasgotable de saviesa...
Ara mateix estic immers en dues de les seves Obres i per denses o complicades que puguin semblar, em porten, un coneixement inevitable, em venen a dir que no és un somni tot això, que aquest "Coneixement" existeix, que hi ha qui l'ha practicat i practica (ara i en totes les èpoques), que és tanmateix, una filosofia de vida practicable, i aquest gran home ens ho explica.
En el llibre "De Sevilla al Yucatán" hom es troba immerç en un "viatge astral" pel que fou l'antiga Atlàntida, a través dels "Registres Akhàsics de la Naturalesa". És una qüestió aquesta que pels "no habituats" sonarà a cosa estranya. Però aquests "Registres Akhàsics" pels esoteristes i pels que tenen mínims coneixements d'aquests temes, ja saben que son el "Registres Planetaris" on hi ha fidelment guardats i arxivats tots els events històrics que han conformat el Planeta Terra en tots els temps. Farien bé molts historiadors de penetrar-hi. Aquests "Registres, evidentment, no estan situats en aquest món físic sinó en el "Món Astral" o Quarta Dimensió o també dit l'Hiperespai i estan situats a diferents densitats vibracionals de la matèria, és a dir que a la Quarta Dimensió hi ha un "nivell" d'aquests "Registres", a la Cinquena Dimensió, un altra, a la Sisena Dimensió un altra, i cada cop són una repetició més nítida dels mateixos "Registres".
Aleshores, en aquesta Obra esmentada, s'hi relata un "viatge akhàsic" pel que fou l'Atlàntida de Plató, i en fer-ho, fa esment d'un altra gran home, m'estic referint a Mossén Jacint Verdaguer. I precisament en fa esment, donant una notícia que en el terreny esotèric (terreny que no cal dir que la ortodòxia social que vivim no considera "seriós" i per tant s'ignora aquesta "notícia") explica com Jacint Verdaguer, va ser inspirat, en l'època en que va ser Capellà de la Companyía Transatlàntica, que feia viatges a Amèrica des de Barcelona, i que va ser precisament en el transcurs d'aquests viatges, que va escriure la seva Obra més principal i universal: "L'Atlàntida". Doncs en Mario Roso de Luna explica com Mossén "Cinto" va ser inspirat directament per un Mestre de la Venerable Lògia Blanca en aquesta Obra, com dic, capdal de "L'Atlàntida". El fet d'aquesta inspiració, és a dir, que Verdaguer fos directament inspirat, per mi va representar una "troballa" profunda, doblement inspiradora i estimulant, i és per això, entre altres coses, que aprecio tant el mestratge de Roso de Luna, tanmateix un Pou de Saviesa, que ja em venia referenciat, quan vaig "descobrir" la Filosofia Gnòstica, en els llibres ja es parlava de D. Mario Roso de Luna com d'Arnold Krumm-Heller (V.M. Huiracocha), de la V.M. Helena Petrovna Blavatsky, Fulcanelli, etc., entre molts altres Adeptes i Mestres de la Blanca Germandat.
En l'època republicana (abans del cop d'estat del 36) hi va haver un carrer de Madrid que portava el seu nom, hi havia un baix relleu que representava el seu cap de perfil, acompanyat d'uns llibres i els símbols de la Teósofia. Tot això després de la Guerra i amb el franquisme, li fou arrabassat. Aquest mateix carrer el "Régimen" el va rebatejar amb el nom de "Buen Suceso" i es van quedar tant "panxos", després d'eliminar el nom d'un maçó d'aquesta grandaria.
També D. Mario va ser un gran ateneuista, de l'època d'auge dels Ateneus. Ell era de l'Ateneu de Madrid, on feia conferències i participava en debats diversos.
Per la meva banda sempre el recomanaré a vells i joves. Que no faci cap angúnia llegir un autor de principis del S. XX, perquè si no fos l'inevitable us d'algunes paraules i alguns conceptes, que avui dia estan canviant, semblarien llibres escrits avui mateix. Quants que pretenen de presentar-se com esoteristes i mags poguéssin assemblar-se a Don Mario només un cinc per cent..!
Gràcies si ho heu llegit tot. Si a més us pica la curiositat i voleu accedir gairebé a tots els llibres de Don Mario Roso de Luna, d'una manera ràpida i gratuïta, i descarregar-los si així ho voleu, entreu a BIBLIOTECA UPASIKA
Manuel Luis Tatjé

NASSIM HARAMEIN: LA NOSTRA VERTADERA HISTORIA - 1

NASSIM HARAMEIN: LA NOSTRA VERTADERA HISTORIA - 2 -

NASSIM HARAMEIN: LA NOSTRA VERTADERA HISTORIA - 3 -

NASSIM HARAMEIN: LA NOSTRA VERTADERA HISTORIA - i 4 -