BARALLATS PELS INTERESSOS MATERIALS

Avui la "reflexió en veu alta", és un qüestió que preocupa o sinó, hauria de preocupar prou, i que va íntimament lligada al particular Subconscient de cada un, és a dir: el mal sentiment de l'Enveja o Gelosia, que és el que mou moltíssimes persones de mala manera, que és el que fa que moltes persones estiguin enemistades, àdhuc per sempre. Hi ha res més trist que pertànyer a grups humans que hagin d'estar enemistats per sempre, venint com venim a viure, a aprendre i experimentar en aquest món ? Enemistats, de vegades o molt sovint, per qüestions d'enveges o gelosies. I generalment, totes les persones tenim VALORS per desenvolupar, no per destacar. L'afany de voler destacar és subconscient i la persona humana hauria de pretendre sempre aquests "afanys conscients", és a dir, si totes les persones (sé que és utòpic) ens dediquéssim tanmateix, a desenvolupar aquelles aptituds que tenim, bo i fent allò que més ens agrada, moguts sempre, sempre, sempre (i ho dic tres vegades per recalcar-ho), moguts sempre, per ajudar al s altres, i no per destacar damunt seu, sinó per aplicar-nos en el desenvolupament d' "això que ens agrada i repercut en el BE dels altres": El món seria un altra...

Malament quan en la vida ens movem "perquè el nostre veí te això o allò", i un mateix també "vol tenir" el que te el veí, perquè sino te com un complexa d'inferioritat. Malament quan aquesta dinàmica es deslliga, perquè aleshores els anhels de la nostra vida, ja no son altruistes, anhels d'ajudar al altres, d'enriquiment espiritual, d'una efectiva evolució personal, no. Aleshores l'únic que tenim son "anhels materials" i simplement d'igualar altres persones, però no en els aspectes de virtut, realment vàlids, com serien aquests que he anomenat: intel·lectual, raonatiu, conscientiu, no, no. Sinó imitar-los en aquells aspectes merament materials. Quan la persona humana es mou per aquests paràmetres, a partir d'aquest moment, comença la precipitació pel "camí equivocat", a partir d'aquest moment començaran les enemistats i les lluites que no solen acabar be de cap de les maneres.

Quantes families, quants germans estan barallats entre si per qüestions d' Enveja i Gelosia: perquè el meu germà "te això", "te allò". Quasi mai no enlluerna d'una forma positiva (com he dit), la "Virtut" possible d'aquest germà, el seu saber, la seva cultura, la seva espiritualitat, sinó la riquesa, la comoditat, el luxe que te. Crec que és bo en la vida disfrutar de comoditats, pau econòmica, tranquil·litat, però no per afanys materialistes. Penso que una familia, una persona, quan te aquesta tranquil·litat econòmica anivellada, hauria de posar "proa" a l'enriquiment interior, espiritual, a aquelles tasques, sinó del tot aspirituals, altruistes, humanitàries que, tanmateix poden beneficiar al proïsme. Sempre beneficiar al prohisme.

Que diferent seria el món si tots els actes de la nostra vida, tots els esforços, totes les nostres penes i les nostres lluites estéssin encaminats justament a ajudar als altres, a beneficiar-losen tots sentits. Que diferent seria la Humanitat si els interessos que la persona humana te no fossin sempre els del diner, els del poder, els de destacar més que els altres, etc. Perquè això passa a nivell individual, hi ha families que estan tanmateix trencades i enemistades per qüestions de diners, qüestions materials, herències, etc., però això passa a un nivell petit, però és que a un nivell gran, això mateix està passant al món, ja no diguem a nivell de municiupis, pobles, ciutats, a nivell de països sencers, a nivell (com dic) mundial, quan hi ha un païs que en vol dominar un altra, quan hi ha països que s'erigeixen en "banquers" dels altres (afany de poder sobre aquests), i tot el que aquests deixen als països pobres, després ho recuperen multiplicat per mil (a l'hora de la veritat les condonacions no funcionen arreu), en una paraula, d'una manera o altra el banquer o prestamista, que viu de la necessitat dels altres, sempre hi surt guanyant, i per tant, li interessa que les "necessitats dels altres" no s'acabin mai per poder seguir "embutxacant". Però d'igual manera es generen guerres, terrorisme, malestar, situacions de domini i explotació, de coacció i baixesa moral, que van intrinsecament lligades als interessos materials. Tot el que siguin aquests a petit o gran nivell, arriba a un punt que, quan es sobrepassen els llistons (diguem-ne) naturals, que els països i les persones necessiten per viure, aleshores comencen els odis, les venjances, les guerres, etc.

Ja va dir un Mestre, en el seu moment, que mentre l'home tingui en el seu interior aquest "Subconscient tan important i enorme que mana i decideix per damunt la Consciència, el món no podrà evolucionar, sempre serà un cau de guerres, de misèria, de gent molt rica i poderosa i de gent molt pobre que s'està morint. El món estarà ple de descompensacions, de tristeses, dolor i mort. I tanmateix és aixi. Jo convido a que si algú llegeix asquestes "reflexions en veu alta", que alhora reflexioni en si mateix i vegi quin paper juguen per ell, o per persones pròximes. els anomenats "interessos materials", a veure si coneix algún cas en carn pròpia o pròxim. És ben segur que no hi ha persona al món, a la nostra societat, que no tingui ben a la vora, persones que estan posades en aquesta "voràgine negativa" que son els interessos materials mal entesos en la seva possessió i el seu us. Les enemistats que se'n generen, problemes familiars, personals, socials, de tota mena, perquè molts "equivoquen el Nord". Moltes vegades equivoquem el "Nord" de les nostres vides. Jo no vull di r quin hagi de ser el "Nord" de ningú: cadascú l'assoleixi en la pròpia brúixola. Però crec que el "Nord" és equívoc quan tota la vida de les persones s'enfoca a paràmetres absolutament materials i la societat "moderna" es projecta i manifesta així. No ens hem d'enganyar. Molta gent, què vol ? Per exemple: tenir una bona casa, un bon vehicle, que en la casa o hàbitat, no hi manqui cap ni una de les comoditats (que ja son moltes avui dia), i bàsicament, obtingut això, viure ja en un "compartiment tancat", és a dir: el treball (aquell equilibri econòmic) anar-lo mantenint, i per suposat, millorant. I tota la vida seguir lluitant per això.

En la vida (com he dit abans), és molt important tenir la tranquil·litat econòmica, tenir les coses bé, però més important encara és descobrir el "Nord veritable" que ens ha portat a viure com vivim. que ens ha portat a "trobar-nos" amb les persones que ens hem trobat, en definitiva, fer-nos aquelles preguntes que tota persona inquieta, en un moment o altra de la vida s'ha fet i que son el: Qui som ? D'On Venim ? On Anem? Que ens aquests escrits meus (les preguntes) surten moltes vegades, donat que les considero molt "transcendentals". En base doncs a la resposta que hom busqui a aquestes preguntes, així serà probablement després la seva vida.

La vida és circumstancial pràcticament en tot. Som un períodes de temps infinitament "curt" si tenim en compte l'espai i el temps a nivell còsmic. Si venim doncs (pot ser la pregunta), per un espai de temps tan "curt" (ni que sigui relativament), davant una Naturalesa tan gegantina com la que tenim perquè doncs complicar-nos la vida danyant-nos mútuament els uns als altres ? Perquè emplenar-nos de negativitat, dels odis, les enveges i els orgulls més indignes ? PERQUÈ L'ASSASSINAT, EL TERRORISME I LES GUERRES ? Perquè això, en comptes de optar per tot el contrari ? És a dir, viure d'una manera positiva, procurar ajudar (entenguis servir positivament), totes les persones que estiguin al nostre abast, procurar transformar tot allò que creguem millorable, o negatiu en positiu, i que tot l'esforç potencial que neixi dins el nostre Cor, que sigui sempre altruista, solidari, humanitari .

No se'n treu res de viure una vida "poderosa", d'escalar (socialment parlant), graons i més graons, fins a costa de xafar altres persones, i arribar doncs, als cims del poder. Doncs podrem comprobar, a la curta o a la llarga que, per més "poderosa" que sigui una persona, tothom va a parar al mateix lloc amb el seu cos físic. Per això s'ha arribat a dir aquella frase popular tan certera que diu: la Mort a tots iguala... Al ric i al pobre, al "poderós" i fort, i al més feble i humil. De què serveixen els orgulls i les prepotències ? El nostre cos serà pols irremissiblement... Aleshores, què en treu el poderós de xafar als altres ? Més tard, aquesta etapa existencial, insolidària i repressora, li serà "jutjada" (malgrat els somriures de commiseració dels més escèptics) i el primer "Jutge", serà ell mateix, i li seran demandades les responsabilitats pertinents, i potser es vegi "obligat a repetir" alguna etapa existencial on ocuparà el lloc del que va oprimir i perjudicà. Tal vegada en la present existència ha estat ell el que ha oprimit persones i n'ha "esclafat" altres. Perquè la Llei del Karma o Llei de Justa Retribució, també dita de Causa i Efecte, es processa així damunt nostra.

N'hi ha molts que es pensen que "viure bé" és tenir una gran fortuna, fer bones fartaneres i orgies. Jo penso que això, "ni és viure", i encara menys "bé". Jo penso, en tot cas que el "viure bé", més aviat es basa en l'equilibri. És viure bé amb un mateix i cap als altres i estar (com dic) equilibrat amb el pròpi entorn. Aquesta "Pau Interior" bàsica, és la que molts dels que diuen que "viuen bé", no tenen, i justament perquè els manca, "son infeliços", i sempre ho seran sinó reflexionen i canvien.

Reflexionant en tot això que estic dient, jo conec casos molt pròxims, de germans que s'han barallat (i no pas per una "fortuna), per una casa vella, que s'han barallat per un testament, per pura enveja, que tota la vida estan vivint enemistats per aquesta causa, i això porta a més reflexió encara. És curiós, no ? Venir a aquesta existència física en una familia, a passar experiències, a tenir germans, i el dia de demà, que aquests germans arribin a l'enemistat "per sempre", ( és fort dir "per sempre") per qüestions materials. Que poca espiritualitat hi plana en tot això ! Que poc clar el "Nord" d'aquestes persones en aquest món físic ! Lloc (com dic) on hi venim a tenir experiències, i que si ens neguem a viure-les, mes endavant ens les tornaran a posar al davant. Perquè és com un Curs (ho he dit altres vegades) suspès, i que després hom l'ha de tornar enfrontar, en les mateixes, sinó pitjors circumstàncies.

Que trist que una familia vingui, que un home i una dona vinguin a aquesta vida física, tinguin fills, formin una familia, i després, aquesta familia quedi dispersa, i conforme la vida ha anat fent adults tots els fills, cada un d'ells formi la seva pròpia familia, i finalment, totes aquestes families viuen allunyades, enemistades, per qüestions d'herència, per qüestions d'interessos econòmics. Quin "nord" més equivocat ! Quina pobresa d'esperit, podriem dir, i quina tristesa: VENIR AL MÓN PER SER GERMANS I "ENEMICS" ! Però això (com he dit abans), no és ja només aplicable a families, és també aplicable al món sencer. Perquè els països "pobres" encara estan més explotats pels "rics".

I som tans germans en un mateix vaixell, sigui quina sigui la raça a la que pertanyem, a la ètnia concreta a la que poguem estar lligats. Som éssers humans en un mateix vaixell, i els uns estem fent la "guitza" als altres. Però "guitzes sagnants" els uns estem matant als altres. Genocidis constants al llarg dels segles. Veritables holocausts, terribles guerres fratricides, Revolucions que han "servit" en un moment de la Història, però que a la llarga han conduït a seguir degenerant Valors Vitals de la persona humana. COM ÉS POSSIBLE QUE PODEN COMPARTIR UN PLANETA MERAVELLÓS, UNA TERRA MERAVELLOSA, UNS RECURSOS, EN PRINCIPI INASGOTABLES, VISQUEM COM VIVIM ?

Sí. Com altres vegades he de concloure que tot això te una explicació lamentable, però la te, i és que qui governa la Humanitat NO ES la Consciència sino la Subconsciència, i aquesta, no és sinó, sinònim de tots els desequilibris que existeixen i de la seva persistència. Aquesta és la meva "reflexió en veu alta" d'avui, sé que no és massa original, però per mi, és inquietant que encara av ui dia l'home, en general, segueixi en aquesta situació deplorable tan a petita com a gran escala. I com també ha dit un Mestre "res de tot això no es soluciona amb el temps". Els problemes es solucionen posant-hi remei, fent-los-hi front. Però "el temps" no soluciona mai res, si de cas, ens va fent tornar els cavells blancs i ens apropa cada dia més a la Mort: Això és el que fa el Temps... El "Temps" no soluciona els problemes, ens "sembla" que els allunya, i de lluny, també ens pot "semblar" que no fan tanta feredat com quan els tenim a prop. Però els problemes son els problemes fins que aprenem a que deixin de ser-ho, disfressats o no. I aquest és el trist camí que segueix la Humanitat...

Manuel Luis Tatjé

DEDICATORIA: A tots aquells germans renyits pels "interessos materials " i que per aquesta mateixa causa "han perdut o oblidat" la seva condició de "germans"... A tots aquells que han traït, per aquesta mateixa causa d'interessos, als éssers que més els estimaven, involucrant-se pares, fills, germans, avis, etc. A tots aquells que no volen escoltar la pròpia Consciència (el millor Jutge i Àrbit que tenim) i s'enganyen a si mateixos fent gala d'una tranquilitat que realment i veritablement "no senten", ni tenen. Perquè es despertin, i s'adonin que la Vida no és això. Que no val la pena generar tan de mal i tan de dolor, per aconseguir el "vil diner". Que tanmateix, a la Vida només hi som de pas... I que en el Més Enllà l'UNIC que ens emportem és el Bo i el Dolent que queden impresos en la nostra Ànima... M.L.T.