SOBRE L'ACTIVITAT
DE LA MENT- I



De vegades és, simplement: "deixar fer", no obligar la Ment a pensar, ni a analitzar, observar el que ens envolta i procurar "fer-nos-en conscients". Intentar "no-pensar", desactivar aquesta "voluntat mecànica", que habitualment hom no controla, i anhelar (no en forma obsessiva) l'activació d' "algun altre sentit", que no sigui la Ment, que "treballa" sempre sens parar i mareja. És a dir, "deixar fer" i veure com es sent un mateix davant aquest "deixar fer". Que sigui la Consciència la que actuï davant els fets i les circumstàncies. Això va bé de practicar, potser, al camp, fora de ciutat, dels horaris i les qüestions que, normalment, ens obliguen; aleshores, no obligar la pròpia persona a anar a un lloc concret, sinó caminar -en tot cas-. amb "rumb incert", anar, "deixar-te dur", allà on et porti la circumstàcia que sorgeixi o que cerques. Aquest "no pensar", aquest "deixar fer", et portarà fins al lloc indeterminat: un cop hi siguis, seu, contemple'l, relaxat-hi, estigues alerta i atent: n'extreuràs conseqüències i resultats inesperats i prou interessants

S'ha de veure que, l'altra cara d'aquesta "moneda" és l'activitat constant. La nostra Ment sempre està activa, sempre està pensant, sempre està imbuïda pels problemes i preocupacions de la vida quotidiana, laborals, econòmics, familiars, socials, de tot tipus que embarguen el dia a dia de tota persona. Aleshores, per això mateix, és una sensació nova, el fet d'auto-experimentar aquesta inactivitat mental aparent (perquè la Ment no deixa mai de funcionar del tot) no deixa de ser una experiència "nova", el conduir la Ment a baixos nivells d'activitat. que és quan s'activa "una altra cosa molt especial" i que tothom te: Aquest PUNT és el que cal arribar a trobar

És clar, això no és cosa (al menys al principi) que hom pugui "fer ràpidament i cada dia". Això va bé fer-ho al camp (com he dit) per tal que ningú ens pugui distreure o molestar, i poder practicar el "deixar fer" i deixar-nos-hi portar, una circumstància original i espontània, la Consciència, que ens porti on sigui, dins aquest espai "incontrolat" per la Ment, en el que ningú no ens observa, i on ningú ens pot dir res pel que puguem "fer o deixar de fer". És clar també, que ens aquests especials moments de laxitud, quan hom aconsegueix realment dur la Ment a un nivell baixíssim d'activitat o d'actuació, que per res no ens pugui influenciar, doncs, existeixen pràctiques que ajuden a aprofundir i equilibrar, encara molt més, aquests instants preciosos. Son "Mantrams", també dits "Paraules de Poder", universalment coneguts i apreciats, tan per l'Esoterisme Cristià, com pel Buddhisme, com per l'Hinduisme, etc. "Mantrams" com: l "OM" o "AUM" o l' "OM MANI PADME HUM": "OH DEU MEU EN MI", que a través de la correcta vocalització, respiració i repetició, pot conduir a qui el practica a estadis d'encara més profunditat.

Perquè és precisament quan la Ment està a un baixissim nivell d'activitat, quan "s'active aquests altres sentits" que l'home te, però dels que mai no en pot disposar degut a aquesta activitat excessiva de la Ment, de l'Intel·lecte i dels sentits físics que, normalment, disposem i tenim en la vida quotidiana, i que ajuden moltes vegades, a que s'ignori tot aquest "altre univers" de possibilitats, i que només tenim a disposició quan "SABEM DOMINAR LA MENT", tot i formar part ineludible de l'Home Integral. Aquest és un tema en el que sóc reiteratiu perquè el considero "bàsic" per viure. Si hom no sap relaxar-se i portar la Ment a aquests baixos nivells d'incidència, (repeteixo), es queda en l'ignorància del que vertaderament és aquest "altre univers" de l'home que -com dic- és un bagatge que el portem a sobre però que comunment "hom no sap activar", i si no se'n aprèn, és quelcom d'inapreciable valor que quedarà inevitablement en molts oblits.

Aleshores, també es pot dir que, d'aquest desconeixement, en provenen tantes i tantes actituds racionalistes i escèptiques en els nostres dies. L'escepticisme és molt dolent, perquè és un dubtar i desconfiar permanentment de tot el que no es soporti o s'aguanti amb els cànons acceptats i establerts, pels convencionalisme científics, socials, religiosos, etc. Tot el que es separi d'aquests cànons establerts, l'escèptic ja no ho accepta, o no s'ho creu, o dubte a priori. La persona que és escèptica, ja d'entrada, doncs, s'auto-nega la possibilitat de coneixement (posem per cas) d'aquesta part integral o que integra l'home, que, si no canvia d'actitud, no arribarà a conèixer.

L'Home Integral, com ja s'ha dit altres vegades, no és "només l'home físic", si no que és l'home "vital", "astral", "mental", "causal", etc., tots junts, veritables assentaments

de l'home físic. És evident, doncs, que la persona que no sabrà posar en suspensió la Ment i els sentits físics ordinaris (que fem servir en la vida física), mai no s'assabentarà de tot aquest "altre" diguem-li "univers espiritual".

Manuel Luis Tatjé

Aquest treball el faré en vàries etapes perquè és un xic llarg. Si teniu paciència llegiu-lo, pot-se r coneixereu una manera nova d'aprofundir en el pròpi auto-coneixement. Jo no sóc cap mestre, només parlo d'alguns coneixements i experiències que crec que poden ser útils. Es diu que en el frontispici dels antics Temples de Memfis i Delfos hom hi podia llegir aquesta frase : NOSCETE IPSUM: HOME CONEIX-TE A TU MATEIX I CONEIXERAS L'UNIVERS I ELS DEUS... MLT