LA MUSICA DE LES ESFERES - i II

Si que és ben cert que el nazisme va "idolatrar" la Música de Wagner i això te una explicacio (segurament entre altres): Perque els nazis van "associar" la Música de Wagner a la seva ideologia ? Perquè gran part de la força que van assolir en els seus orígens la van extreure del "coneixement esotèric" i aquest connectava directament amb els "missatges místics" que els Grans Mestres de la Música (ja esmentats en l'entrada anterior) però sobretot, en aquest cas, Richard Wagner, patentitzaven en les seves Sinfoníes o Òperes. Aleshores Wagner va representar com un estandart de gran força per tot el moviment nazi que, però, degenerat, desviat, va generar -com és sabut-, un dels més grans Holocausts que sempre recordarà la Humanitat. Que el nazisme volgués fer-se seva i pròpia (inutilment) la Música de Wagner, no treu, - o no hauria de treure - i tapar, el VERITABLE SENTIT que aquest autor va voler donar a la seva Magna Obra, a la seva extraordinària música, a cada una de les seves Òperes.

El pitjor és que sembla que hom s'hagi quedat majoritariament "atrapat en aquest clixé" de Wagner "sinònim-record" del nazisme i els seus estralls. I això, tanmateix ha fet molt de mal a l'Obra de Wagner, quan precisament aquesta, enalteix els més alts valors espirituals de la Humanitat en una Obra que, com la de Beethoven, com la de Mozart, com la de Bach, és exclusivament per l'elevació de l'Esperit i perquè, tal com he dit abans, condueix cap a "Estats de Consciència" Interiors i Profunds molt importants.

També aquesta "Força" indiscutible de Wagner ha estat utilitzada per EE.UU: hom deia que bombardejaven Vietnam amb "La Cavalcada de les Valkiries" de fons. Nefasta eufòria per donar braó a criminals accions de guerra... Flac favor a la Gran Música de les Esferes ! Flac favor a l'Obra wagneriana que si te aquesta gran "Força" no és per fer la guerra ni per esperonar dictadures. Sinó per "educar l'Esperit", i gaudir de les grans harmonies que ens han legat aquests grans homes del pentagrama. Bé, no cal que us digui el meu convenciment que la Música de Wagner com la d'aquests altres Mestres - i alguns altres que no he esmentat -, és la Música més "depurada", tanmateix en "estat pur".

La Música en "estat pur" o en el seu "estat més elevat" és el mateix. No cal pensar que aquesta hagi de ser una música simple i elemental (que de vegades també), no. Pot ser una música molt enrevessada (com les partitures de Bach) i és l'harmonia pura, és també l'anomenada "Música de les Esferes", és la música que transmet abastament allò que la paraula no pot expressar, que arriba a l'Esperit i el "transforma": el seu Missatge arriba a l'Esperit vibrant i harmònic. Una música capaç de "posar en èxtasi" qui l'escolta amb preparació i devoció. Per tot això i més, dolen les molt males utilitzacions que se'n fa, i se'n ha fet. Tothom, pels seus resultats benèfics i alliçonadors, s'hauria de preparar per escoltar a fons aquesta Gran Música.

Parlo des d'un sentit eminentment pràctic, car jo no sóc cap erudit, no he estudiat música: però en sóc profundament amant. Parlo des d'una experiència vivencial que recomano.

Els Grans Mestres de la Música tenen l'enorme mèrit de poder copçar aquesta Música abans que ningú, perquè ells la senten dins el seu Esperit,(igual que Miquel Àngel no veia l'enorme bloc de pedra i veia ja el seu David abans d'escolpir-lo) i aleshores, són capaços d'escriure-la en un pentagrama, harmonitzar-la per tots els instruments i realitzar una Òpera, una Sinfonia , o el tipus de composició que sigui; però ells, abans que ningú, ja han sentit aquesta Música, evidentment no amb l'oïda física sinó amb la de l'Esperit. Per això Beethoven, sord com una tàpia, podia composar increïblement. Perquè el "sentit especial" de la seva gran Inspiració, estava molt més desenvolupat que en qualsevol ésser humà. Tant al piano com escrivint, era com si estés al dictat - de fet ho estava - del seu Esperit Lluminós. Era una interiorització espiritual tant fora de mida que, naturalment, condicionava la seva forta personalitat. Això li feia tenir un comportament que el comú dels mortals no comprenia. D'aquí que, no només Beethoven, sinó Wagner i els altres, fóssin considerats "estranys", "rars". Però el millor de tot és el resultat final: el regal de la seva Música meravellosa que cal aprendre d'escoltar.

Manuel Luis Tatjé