CHEMTRAILS

OPERACIÓN PANDEMIA

DAVID ICKE: PROJECTE CAMELOT

dilluns, de gener 29, 2007




HOMENATGE

A MARIO ROSO DE LUNA: EL MAGO DE LOGROSAN...


Don Mario Roso de Luna













En Mario Roso de Luna (Logrosán, Extremadura, 1.872 - Madrid 1.931) l'insigne gran teòsof i ocultista extremeny, alumne avançat de la Fundadora de la Societat Teosòfica, la V.M. Helena Petrovna Blavatsky, escriptor i erudit gegantí, ben segur l'ocultista més gran que ha donat al món l'Estat espanyol al S. XX. Des que va "caure" el primer llibre seu a les meves mans, no he deixat, podriem dir, des de fa més de 25 anys, de repassar-los una i altra vegada, per què tanmateix hi trobo pous de Coneixement i Saviesa inesgotables, perquè ha desenvolupat un tipus de literatura teosòfico-científica, d'una riquíssima cultura esotèrica bigarrada i densa, però sobretot pedagògica, amb uns peus de plana, sovint tant extensos com el text principal. I lògicament, és d'aquells escriptors que mai no es poden llegir d'una tirada, com si d'una novel·la simple i elemental es tractés, s'han de llegir en calma, prenent anotacions, realment un estudi.
Des de fa molts anys, per mi, en Mario Roso de Luna, ha sigut - i és -, un dels autors, de la meva vida. D'aquells que mai no podré oblidar, que sempre procuraré de tenir a l'abast, perquè m'ajuda de moltes maneres, pel seu tarannà positiu, per les seves explicacions profundes, per tot el que ensenya. Ell va ser un home d'una cultura i uns coneixements extraordinaris i rics. Entre altres disciplines era Astrònom (va descobrir un cometa que porta el seu nom), Autor, Llicenciat en Lletres, Ciències Fisicoquimiques, Filosofia i Dret, gran erudit i musicòleg. El seu epitafi diu:"MARIO ROSO DE LUNA, EL MAGO DE LOGROSAN, PARA SUS COTERRANEOS, SABIO Y HONESTO MIEMBRO DEL ATENEO DE MADRID, BUSCÓ EN EL CORAZON DE LOS HOMBRES LA SINCERIDAD, LA LEY COSMICA EN EL UNIVERSO Y SIEMPRE, LA MANIFESTACION DEL ESPIRITU INMORTAL EN LA VIDA DEL HOMBRE".
Des del 1902 entra en el camp de la Teosofía a través de l'Obra d'H.P.Blavatsky, la qual va aprofundir de forma exhaustiva analitzant profusament, fins en un enorme i encomiable treball de camp, cercant les moltes arrels ocultistes o del Coneixement Antic, visitant llocs geogràfics i tel·lúrics, pobles, persones, sobretot per Extremadura, León, Astúries, etc., també en feu estudis des d'un àngle filosòfic -ocultista. Va ser l'impulsor de l'anomenada "Biblioteca Teosófica de las Maravillas", la "Biblioteca Poligráfica Blavatskiana", etc., destacant-se títols com aquests: "Hacia la Gnosis", "El Tesoro de los Lagos de Somiedo" (Viatge ocultista per l'Astúries Tenebrosa), "De Gentes del Otro Mundo", "Wagner, Mitólogo y Ocultista", "Por las Grutas y Selvas del Indostan", "De Sevilla al Yucatan"(Viatge a través de l'Atlàntida de Plató), "Simbología Arcaica", "El Libro que Mata a la Muerte", entre molts altres escrits i articles inèdits, on hi aboca amb escreix tota la seva saviesa i erudicció.
Per exemple, a "Wagner Mitòlogo y Ocultista" hi dona una riquíssima i completa biografía del Gran Mestre de Baireuth (passant també per la del no menys Gran Mestre L.V.Beetohoven) així com l'anàliosi esotèrica de totes i cada una de les Òperes de Richard Wagner, culminant, com no podia ser d'una altra manera, amb el "Parsival". Es com els altres (o més encara) un llibre voluminós i prou extens, farcit d'interpretacions i cites , simbolismes i "claus" per comprendre els profunds missatges espirituals i esotèrics de cada Òpera.
A "El Tesoro de los Lagos de Somiedo" extens llibre de viatges "per l'Astúries tenebrosa", seguint la ruta i les passes d'un Iniciat que va "córrer" per aquestes comarques anomenat "el alemán de Corao". Seguint-lo pels pobles, i també de la ma d'aquell altre gran teòsof, que va conèixer a arrel d'un eclipsi de Lluna, que van observar junts des de la comarca de El Bierzo, a principis del S.XX, m'estic referint a Don Antunin de Miranda y Sol , de qui encara avui dia en queda la seva famosa "Casona", convertida en veritable Temple del Coneixement Teosòfic. En aquesta "Casona", Don Antunin hi havia reunit una gran biblioteca i el mateix Roso de Luna, residint-hi temporades, hi va escriure alguns dels seus llibres capdals.
Qui no hagi llegit En Mario Roso de Luna o no conegui la temàtica teosòfica, pot quedar sorprès per l'us d'algunes expressions i temes que, per mi (que fa tants anys que l'estic llegint) són de total normalitat. A persones de tarannà diguemne més "convencional" li poden semblar de pura fàbula. En Mario Roso de Luna és un "Savi",que si no hagués abraçat el teosofisme, aquesta Filosofia Universal, ben segur que hagués sigut, igualment, un home de gran talla reconeguda, un gran erudit i literat.
Succeeix que "no va agradar" el que deia i com ho deia, doncs parlava molt clar i era molt revolucionari en el seu lèxic, tanmateix una avançat a la seva època, sobre les idees teosòfiques i la forma d'explicar-les, això "no va caure bé" als cànons ortodoxes que aleshores imperaven, com tampoc, òbviament, als que imperen avui dia. Encara avui no se'l pot trobar (com mereix amb escreix) en les principals grans enciclopèdies. I encara en aquests moments, tot el que "sona" a esoterisme, teosofia, rosacrucisme, gnosticisme, masoneria, etc., no és acceptat perquè el "Sistema" imperant en el nostre món ho desprestigia en benefici propi.
Aleshores per això dic que a En Mario Roso de Luna, en ple S.XXI, encara no se li ha fet la justícia que es mereix. Ell parlava i era "Savi" d'uns temes, a principis del S.XX, que encara avui, segueixen essent un misteri per molts i per això mateix l'Obra de Roso de Luna hauria de poder arribar als sectors més inquiets i espiritualistes. Per això la seva Obra segueix essent de gran interès en el temps i és permanent. Però cal descobrir-la.
EN MARIO ROSO DE LUNA: Pou inasgotable de saviesa...
Ara mateix estic immers en dues de les seves Obres i per denses o complicades que puguin semblar, em porten, un coneixement inevitable, em venen a dir que no és un somni tot això, que aquest "Coneixement" existeix, que hi ha qui l'ha practicat i practica (ara i en totes les èpoques), que és tanmateix, una filosofia de vida practicable, i aquest gran home ens ho explica.
En el llibre "De Sevilla al Yucatán" hom es troba immerç en un "viatge astral" pel que fou l'antiga Atlàntida, a través dels "Registres Akhàsics de la Naturalesa". És una qüestió aquesta que pels "no habituats" sonarà a cosa estranya. Però aquests "Registres Akhàsics" pels esoteristes i pels que tenen mínims coneixements d'aquests temes, ja saben que son el "Registres Planetaris" on hi ha fidelment guardats i arxivats tots els events històrics que han conformat el Planeta Terra en tots els temps. Farien bé molts historiadors de penetrar-hi. Aquests "Registres, evidentment, no estan situats en aquest món físic sinó en el "Món Astral" o Quarta Dimensió o també dit l'Hiperespai i estan situats a diferents densitats vibracionals de la matèria, és a dir que a la Quarta Dimensió hi ha un "nivell" d'aquests "Registres", a la Cinquena Dimensió, un altra, a la Sisena Dimensió un altra, i cada cop són una repetició més nítida dels mateixos "Registres".
Aleshores, en aquesta Obra esmentada, s'hi relata un "viatge akhàsic" pel que fou l'Atlàntida de Plató, i en fer-ho, fa esment d'un altra gran home, m'estic referint a Mossén Jacint Verdaguer. I precisament en fa esment, donant una notícia que en el terreny esotèric (terreny que no cal dir que la ortodòxia social que vivim no considera "seriós" i per tant s'ignora aquesta "notícia") explica com Jacint Verdaguer, va ser inspirat, en l'època en que va ser Capellà de la Companyía Transatlàntica, que feia viatges a Amèrica des de Barcelona, i que va ser precisament en el transcurs d'aquests viatges, que va escriure la seva Obra més principal i universal: "L'Atlàntida". Doncs en Mario Roso de Luna explica com Mossén "Cinto" va ser inspirat directament per un Mestre de la Venerable Lògia Blanca en aquesta Obra, com dic, capdal de "L'Atlàntida". El fet d'aquesta inspiració, és a dir, que Verdaguer fos directament inspirat, per mi va representar una "troballa" profunda, doblement inspiradora i estimulant, i és per això, entre altres coses, que aprecio tant el mestratge de Roso de Luna, tanmateix un Pou de Saviesa, que ja em venia referenciat, quan vaig "descobrir" la Filosofia Gnòstica, en els llibres ja es parlava de D. Mario Roso de Luna com d'Arnold Krumm-Heller (V.M. Huiracocha), de la V.M. Helena Petrovna Blavatsky, Fulcanelli, etc., entre molts altres Adeptes i Mestres de la Blanca Germandat.
En l'època republicana (abans del cop d'estat del 36) hi va haver un carrer de Madrid que portava el seu nom, hi havia un baix relleu que representava el seu cap de perfil, acompanyat d'uns llibres i els símbols de la Teósofia. Tot això després de la Guerra i amb el franquisme, li fou arrabassat. Aquest mateix carrer el "Régimen" el va rebatejar amb el nom de "Buen Suceso" i es van quedar tant "panxos", després d'eliminar el nom d'un maçó d'aquesta grandaria.
També D. Mario va ser un gran ateneuista, de l'època d'auge dels Ateneus. Ell era de l'Ateneu de Madrid, on feia conferències i participava en debats diversos.
Per la meva banda sempre el recomanaré a vells i joves. Que no faci cap angúnia llegir un autor de principis del S. XX, perquè si no fos l'inevitable us d'algunes paraules i alguns conceptes, que avui dia estan canviant, semblarien llibres escrits avui mateix. Quants que pretenen de presentar-se com esoteristes i mags poguéssin assemblar-se a Don Mario només un cinc per cent..!
Gràcies si ho heu llegit tot. Si a més us pica la curiositat i voleu accedir gairebé a tots els llibres de Don Mario Roso de Luna, d'una manera ràpida i gratuïta, i descarregar-los si així ho voleu, entreu a BIBLIOTECA UPASIKA
Manuel Luis Tatjé

NASSIM HARAMEIN: LA NOSTRA VERTADERA HISTORIA - 1

NASSIM HARAMEIN: LA NOSTRA VERTADERA HISTORIA - 2 -

NASSIM HARAMEIN: LA NOSTRA VERTADERA HISTORIA - 3 -

NASSIM HARAMEIN: LA NOSTRA VERTADERA HISTORIA - i 4 -