CHEMTRAILS

OPERACIÓN PANDEMIA

DAVID ICKE: PROJECTE CAMELOT

dissabte, de juliol 01, 2006


DORMIR: APRENENTATGE PER LA MORT


Avui aquesta "reflexió" serà sobre la son, -el dormir-. Què son realment els somnis ? Quin paper hi juga la persona en els somnis ? Ens diuen coses els somnis ? Son sempre el resultat de preocupacions de la vida diària ? Son els somnis, tanmateix, transcendents ? I ens parlen d'un "més enllà" ? I ens parlen d'aquest "més enllà" de "després" de morir ? Què son tanmateix els somnis ? El món, tot el que existeix segons el proverbi oriental, és el "Somni de Brahama", com si diguéssim, el "Somni de Déu".
El fet que avui "reflexioni en veu alta" sobre aquest tema, és a arrel d'un somni que vaig tenir fa pocs dies, i que jo he qualificat de "somni gaudinià". No precisament perquè aquest any 2.002, n'hagin fet "l'Any Gaudí" i, per tot arreu, hom pugui trobar la seva emprempta, que, d'altra banda, aquestes campanyes, si de vegades arriven a ser excessives i cansen, res no tinc a dir en contra del personatge. Per mi Antoni Gaudí és un dels grans homes que ha donat la nostra terra el passa Segle XX, el veig com un home de gran talla mística i espiritual, tal volta un "il·luminat dels de veritat" que va deixar el seu Missatge en la bellesa, expressivitat i originalitat de la seva Gran Obra Arquitectònica.
Doncs aquest somni, del que vaig ser objecte, succeeix en un lloc o escenari intemporal. Pràcticament no es pot ubicar. Jo em trobava en una plataforma, diguem que, a mig aire d'unes torres que, per l'estètica, éren similars (similars tan sols, no iguals)a les del Temple de la Sagrada Familia de Barcelona, si més no, tenien tota l'emprempta, tot el segell d'en Gaudí. Éren altes, còniques en la seva base, per bé que a mida que s'elevàven, acabaven en punxa o agulla, amb multitud d'obertures a l'estil, -com dic-, de les torres esmentades.
La curiositat que a mi em va impactar (que aquesta és la Virtut dels somnis: portar "missatges" o senzillament, impactar per "cridar l'atenció" davant aspectes importants de la Vida), és per la característica del símbol, la idea o missatge que se'm volia transmetre. El fet és que jo em posava en un angles determinat i avançava vers les torres, i aleshores aquestes, en la seva part superior, al bell cim, hi havia uns ornaments, que podien ser "caps de gegants" o de "bèsties" (no ho vaig acabar d'identificar del tot bé) però que, movent-me qüestió de dos o tres metres en direcció a les torres, -aquest és el fenòmen-: els símbols de datl de tot em "saludaven", com si "reverenciesin", és a dir, feien un moviment tal com acabo de descriure. És, tal vegada, similar, a això que es pot copsar quan hom va en automòbil a una certa velocitat i "sembla" que els edificis es belluguin (doncs en realitat és un mateix qui es belluga), però l'efecte, és que "sembla" que tot "vagi marxant" malgrat que és un mateix el que es mou. És aquesta inèrcia del moviment. Doncs, a mi, em feia aquest "efecte": jo em movia en la direcció esmentada, en un angle de dos a sis metres, i quan arribava a un punt determinat, les torres, en la seva par superior "feien un moviment", a mi em feia l'efecte de com si "em saludessin" a través d'aquesta curiosa movilitat. I això era el que m'impactava. I, dins el somni mateix, l'acció d'anar enrera i anar endavant, la vaig repetir varies vegades i sempre passava el mateix: aquell moviment, aquella "salutació". Fins i tot em vaig girar a cridar algú més que venia rera meu, per fer-los adonar del que jo estava experimentant, del que jo estava vivenciant. Bé, no hi ha molt més. Sé que el somni era així, curiosament, hi havia dues torres enfront meu, però es podia dir que estava en una plataforma, terrat, a certa alçada de les pròpies torres, de manera que per sota meu, aquestes continuaven fins la base del presumible edifici en el que em trobava, i per sobre meu, hi havia, doncs, la part superior de les torres.
He relatat aquest somni "simbòlic", com a exemple i per entrar en matèria però, no entraré en el desllorigador del que -per mi-, significa o representa, perquè això és el menys rellevant i, també, pels motius que aniré exposant al llarg de la "reflexió".
Sovint passa amb els somnis, que no sempre se'n te un record clar i nítid. Això esdevé perquè tampoc es practica una "gimnàstica" per la memòria onírica o dels somnis, per bé que existeixen pràctiques per saber memoritzar-los, per consolidar memòria dels somnis. I, fins i tot, per quan hom està immers en un somni, i per exemple, es desperta sobtadament, i considera que aquest era "molt interessant", sistemes per "reanudar", "continuar" aquell somni interromput. Tot això existeix.
Però el que plana de fons en aquesta "reflexió" segueix essent la mateixa pregunta: Què son els somnis ? Hi ha qui ha dit que els somnis, o millor que diguessim que la son, és una mort petita.
Cada dia, quan anem a dormir, doncs, fem un assaig de morir, petit "assaig" si es vol, i que, tanmateix, segons que sigui l'estat de Consciència, així serem capaços de ser Conscients en aquest "Més Enllà", en aquest Món dels Somnis, que no és sinó la contrapart del Món Físic, i on anem cada nit, previ desdoblament del nostre doble astral, a base de "projecció" o a base de "viatge", despresos totalment del Cos Físic. Es a dir que, això de la "mort petita", és -per mi-, el que tanmateix succeeix.
Quan naixem ens estem projectant ja a la Mort, o sigui, cada dia que passa és un dia menys de vida i un dia més que ens apropa al fet intrínsec i transcendental del "desencarnar", del que en diem comunment: morir. Aleshores, el nostre Cos Fisic, ja és sabut per la medicina ordinària, que necessita del descans de la son per tal de refer les energies que s'gan gastat en el transcurs de l'activitat diaria. Cal que el Cos físic tingui un descans, i mentre dura aquest descans, es "carreguen piles" (per dir-ho d'una manera planera), però alhora que el descans del Cos Físic compleix aquesta funció tan i tan necessària per la vida humana, també compleix "altres funcions" transcendentals, de les quals no ens podem fer càrrec, de les quals no en podem ser conscients si no tenim un "grau suficient" de Consciència "Desperta", per descobrir, que hi han altres funcionalismes a part dels estrictament fisiològics, és a dir, que la son, el fet físic de "dormir" -com he dit-, és decans pel Cos Físic, però també és un "Assaig" del que serà la mort, el dia que es produeixi definitivament el desencarnament del nostre Cos Físic.
El dia que desencarnem definitivament (entenguis morir) serà com un "anar a dormir" però evidentment de "més durada". Ja sabem que quan anem a dormir, si res no ho impedeix, doncs, sis, set, vuit, nou hores, etc. cada un segons les necessitats físiques, psíquiques, etc., que tingui. Ara bé, el que es produirà immediatament després d'haver "desencarnat", serà un mecanisme molt similar, al que succeeix cada nit quan "agafem el son" i dormim, que, realment, el nostre "Cos Astral" o el "que tenim de Cos Astrral"(que generalment no és un "Cos Astral" perfecte, però que, ocasionalment, en fa les funcions, doncs aconseguir el propi "Cos Astral" complert és un "treball disciplinat" dins el Camí Esotèric), es despren del Cos Físic. I de les vivències que en aquesta situació hom te en diem "somiar".
Aleshores , immediatament, entrem al "Món Astral", el que és l'Univers Paral·lel de la Quarta Dimensió, i un cop hi som, podem tenir experiències diverses. De vegades succeeix que quan esdevé aquest despreniment o desdoblament, el que vivim (entenguis somiem) pot ser una continuació d'aquells problemes o conflictes que en la vida diaria més ens preocupen. En canvi hi ha altres ocasions en que, bo i desdoblats, en ple "somni", podem entrar en connexió amb éssers desencarnats, familiars, coneguts, persones que ja "han mort", que ens han passat al davant en aquesta fase de la mort físic, i que (segons sigui la seva situació) els podem retrobar i parlar amb ells, perquè, sovint, estan en aquest "lloc" concret. Els podem trobar a ells -com dic-, podem fins i tot trobar algún Mestre, o altrres habitants d'aquest "Món Astral", podem (si ens ho permeten), assistir a conferències i orientacions que s'hi donen, etc. Llavors tot dependrà, en retornar al nostra Cos Físic, del "grau" de desvetllament conscientiu, que sapiguem portar les experiències viscudes, les vivències tingudes, al cervell físic, a la memòria quotidiana, perquè quan estiguem en estat de vigilia (el que normalment entenem com "estar desperts), aleshores, poguem recordar i poguem dir: " Jo he tingut una experiència de tal tipus (somni), he estat a tal lloc, he vist algú, o m'han dit això o allò, etc.
Quan dormim, succeeix això, i quan morim, succeeix exactament això mateix però sense possibilitat de retorn puix que es trenca el que en el llenguatge esotèric es coneix com el cordó de plata. Aquest és un "cordó" allargat -evidentment de matèria astral-, per tan, no és físic, no és localitzable amb paràmetres físics, i és el que "lliga o uneix" podem dir, els Cos Físic amb el Cos Astral. En el moment en que es trenca o es talla aquest "cordó", aquesta mena de ·cordó umbilical" (que s'estira o allarga fins a l'infinit) doncs, la possibilitat de retorn al Món Físic ha quedat exhaurida, ha quedat eliminada, llavors es produeix el que en diem la "mort".
Així, quan dormim, el "cordó de plata" -com he dit-, s'estira fins a l'infinit, s'allarga i s'estira perque el Cos Astral arribi on hagi d'arribar, i amb la finalitat també, de permetre a aquest Cos el retorn al Cos Físic. Poder entrar novament al Cos Físic. Així és aquest funcionalisme. Això és el que esdevé normalment, i això és el que moltes persones desconeixen. Per això a les preguntes: Què son els somnis ? Què és el que hi succeeix ? Una de les respostes és, que succeeix tot el que acabo d'expplicar. Què és tanmateix la son ? Docs és un descans pel Cos Físic i, alhora un "Aprenentatge" per la Mort. Aquesta és la finalitat de la son. I també, que a través dels somnis sen's pot "instruir", podem relacionar-nos, podem tenir coneixements, etc.
D'altra banda, hi ha molts llibres que parlen dels "somnis", i fins i tot, s'utilitzen "col·leccions de símbols" en els que "es vol explicar" què significa el que hom somia. Personalment penso que això és erroni, que això no és així, que no hi ha dues persones que amb un improbable mateix somni, puguin està rebent un "mateix missatge", coneixement o cosa. Jo penso que cada persona te de ser el seu propi intèrpret, d'allò que somia, "d'allò que se li intenta dir". Anar a una persona i dir-li que perquè ha somiat, posem per cas, un sementiri, això "vol dir que algú o ella mateixa ha de morir", això és totalment incert i enganyós, i el "missatge", pot ser tot un altre, com per exemple, fer referència a la "mort psicològica" o "mort de l'Ego (concretament això faria referència al "treball interior esotèric). No hi ha símbols onírics que diguin el mateix a dues persones, al menys, com a norma. .
Si una persona te un somni ( que sigui prou impactant i li cridi prou l'atenció), hauria de meditar en aquest somni i buscar dintre seu la resposta del que "ha pretès de dir-li" a través d'aquell somni. No pas buscar "algú" que ens ho expliqui, perquè es corre el risc de que, intencionadament o no, ens equivoquin la resposta que esperem, perquè aquest "algú" treurà probablement, el seu "codi de símbols" (que aplica a tothom) i després, "si t'endevino t'ensopego" (com es diu vulgarment). Si realment la persona a la que hom ha recorregut, vol "veritablemt orientar", ha d'aconsellar que, el somni en qüestió, l'ha d' "interpretar" un mateix". I com a molt, ensenyarà quines passes ha de fer per tal d'aconseguir-ho.
Meditant sobre aquell somni, meditant sobre la propia Vida, un mateix en la propia interiorització, arrancar el significat i el sentit que se'n desprengui.. Qui practiqui això, quedarà molt més satisfet i molt més segur d'obtenir "espurnes de veritat", que no pas el recorrer a un "vident" o a un personatge d'aquests que "ho saben tot" dels somnis, -que jo crec que no saben res-.
Penso que tota persona ha d'arribar a ser el seu propi "Mestre", "Conseller". Dins de cada persona hi ha el "Mestre Secret", hi tenim el nostre "Pare Intern",hi tenim la nostra "Guspira Divina". Tota persona que acudeix a un "vident" o, podriem dir a persones que s'auto-proclamen així, que no son sinó autèntics farsants, s'equivoca, si no és que qui l'aconsella, la orienta a ser "ella mateixa" en la recerca de la seva pròpia resposta (aleshores ja no el consideraría farsant). Si el "vident" en qüestió deixa una porta oberta perquè hom hi vagi anant a "deixar-li els diners", és a dir, que en comptes de solucionar-li el problema, li crea una "necessitat", el "lliga" literalment a ell, ja hom pot contar que ha caigut en la seva "xarxa", i mentre hom no se'n adongui, ell, farà negoci a la seva esquena.
Realment doncs, una persona que dona un bon consell és aquella que et diu que busquis en el teu interior, que aprenguis de fer una pràctica meditativa, que analitzis la teva vida, que "burxis" en el teu Interior. Certament, trobaràs respostes. I seran les "teves" respostes. Les respostes que van a tu, que no serveixen per ningú més.
Com una persona externa, pot dir-te aspectes transcendentals de la teva Vida ? Com et pots arribar a "creure" que ella "hi vegi dintre teu", coses que després te les pugui dir, i que després, tu, per aquest "servei" paguis ? Això no ha de ser. Això, no ho havia fet mai Jesús de Natzareth, això no ho ha fet mai cap Vident (dels de veritat), que, realment, son poquíssims, ni cap Mestre Il·luminat del Camí Positiu.
Tots aquests farsants que enganyen incauts, que no recomanen altre cosa que "tornar-hi", cada vuit o deu dies, etc., no son "vidents" son tan sols comerciants de l'ignorància i la "bona fe" de molts, des de la meva forma de veure i analitzar. Tothom és lliure i si qualsevol persona troba la "llibertat" (que no ho crec) a través d'anar d'en tan en quan, a un d'aquests farsants, doncs perfecte. Jo mai no ho recomanaria. Jo -com dic-, li diria que practiqués "Meditació", que es relaxés, que fes respiracions profundes metòdiques, que procurés buscar en el seu Interior, aquesta Consciència, aquest Pare-Mare intern, aquest meravellós Ésser Andrògin que és en cada un de nosaltres: perquè la resposta veritable la te Ell. Perquè la resposta veritable és a dins i no pas a fora.
Per acabar aquesta "Reflexió en Veu Alta" sobre el dormir i els somnis, penso i crec que qualsevol persona que tingui somnis que li han cridat l'atenció, pel seu simbolisme, pels seus colors, perquè s'hi entreveu algun tipus de "missatge", alguna cosa especial, perquè es repeteix, etz., que faci quietud i silenci, que practiqui la "Meditació", que es relaxi, que escolti els batecs del propi Cor, i que "consulti" en el seu Interior. Ben segur que obtindrà respostes veritables. Les úniques respostes veritables i personals.
Manuel Luis Tatjé
Amic/amiga: si has llegit aquesta "reflexió" i s'ha generat dins teu algun tipus de resposta i la vols compartir saps que ho pots fer aquí mateix, sota d'aquestes ratlles. Salutacions ! MLT.

NASSIM HARAMEIN: LA NOSTRA VERTADERA HISTORIA - 1

NASSIM HARAMEIN: LA NOSTRA VERTADERA HISTORIA - 2 -

NASSIM HARAMEIN: LA NOSTRA VERTADERA HISTORIA - 3 -

NASSIM HARAMEIN: LA NOSTRA VERTADERA HISTORIA - i 4 -