LA MUSICA DE LES ESFERES - i II

Si que és ben cert que el nazisme va "idolatrar" la Música de Wagner i això te una explicacio (segurament entre altres): Perque els nazis van "associar" la Música de Wagner a la seva ideologia ? Perquè gran part de la força que van assolir en els seus orígens la van extreure del "coneixement esotèric" i aquest connectava directament amb els "missatges místics" que els Grans Mestres de la Música (ja esmentats en l'entrada anterior) però sobretot, en aquest cas, Richard Wagner, patentitzaven en les seves Sinfoníes o Òperes. Aleshores Wagner va representar com un estandart de gran força per tot el moviment nazi que, però, degenerat, desviat, va generar -com és sabut-, un dels més grans Holocausts que sempre recordarà la Humanitat. Que el nazisme volgués fer-se seva i pròpia (inutilment) la Música de Wagner, no treu, - o no hauria de treure - i tapar, el VERITABLE SENTIT que aquest autor va voler donar a la seva Magna Obra, a la seva extraordinària música, a cada una de les seves Òperes.

El pitjor és que sembla que hom s'hagi quedat majoritariament "atrapat en aquest clixé" de Wagner "sinònim-record" del nazisme i els seus estralls. I això, tanmateix ha fet molt de mal a l'Obra de Wagner, quan precisament aquesta, enalteix els més alts valors espirituals de la Humanitat en una Obra que, com la de Beethoven, com la de Mozart, com la de Bach, és exclusivament per l'elevació de l'Esperit i perquè, tal com he dit abans, condueix cap a "Estats de Consciència" Interiors i Profunds molt importants.

També aquesta "Força" indiscutible de Wagner ha estat utilitzada per EE.UU: hom deia que bombardejaven Vietnam amb "La Cavalcada de les Valkiries" de fons. Nefasta eufòria per donar braó a criminals accions de guerra... Flac favor a la Gran Música de les Esferes ! Flac favor a l'Obra wagneriana que si te aquesta gran "Força" no és per fer la guerra ni per esperonar dictadures. Sinó per "educar l'Esperit", i gaudir de les grans harmonies que ens han legat aquests grans homes del pentagrama. Bé, no cal que us digui el meu convenciment que la Música de Wagner com la d'aquests altres Mestres - i alguns altres que no he esmentat -, és la Música més "depurada", tanmateix en "estat pur".

La Música en "estat pur" o en el seu "estat més elevat" és el mateix. No cal pensar que aquesta hagi de ser una música simple i elemental (que de vegades també), no. Pot ser una música molt enrevessada (com les partitures de Bach) i és l'harmonia pura, és també l'anomenada "Música de les Esferes", és la música que transmet abastament allò que la paraula no pot expressar, que arriba a l'Esperit i el "transforma": el seu Missatge arriba a l'Esperit vibrant i harmònic. Una música capaç de "posar en èxtasi" qui l'escolta amb preparació i devoció. Per tot això i més, dolen les molt males utilitzacions que se'n fa, i se'n ha fet. Tothom, pels seus resultats benèfics i alliçonadors, s'hauria de preparar per escoltar a fons aquesta Gran Música.

Parlo des d'un sentit eminentment pràctic, car jo no sóc cap erudit, no he estudiat música: però en sóc profundament amant. Parlo des d'una experiència vivencial que recomano.

Els Grans Mestres de la Música tenen l'enorme mèrit de poder copçar aquesta Música abans que ningú, perquè ells la senten dins el seu Esperit,(igual que Miquel Àngel no veia l'enorme bloc de pedra i veia ja el seu David abans d'escolpir-lo) i aleshores, són capaços d'escriure-la en un pentagrama, harmonitzar-la per tots els instruments i realitzar una Òpera, una Sinfonia , o el tipus de composició que sigui; però ells, abans que ningú, ja han sentit aquesta Música, evidentment no amb l'oïda física sinó amb la de l'Esperit. Per això Beethoven, sord com una tàpia, podia composar increïblement. Perquè el "sentit especial" de la seva gran Inspiració, estava molt més desenvolupat que en qualsevol ésser humà. Tant al piano com escrivint, era com si estés al dictat - de fet ho estava - del seu Esperit Lluminós. Era una interiorització espiritual tant fora de mida que, naturalment, condicionava la seva forta personalitat. Això li feia tenir un comportament que el comú dels mortals no comprenia. D'aquí que, no només Beethoven, sinó Wagner i els altres, fóssin considerats "estranys", "rars". Però el millor de tot és el resultat final: el regal de la seva Música meravellosa que cal aprendre d'escoltar.

Manuel Luis Tatjé

EL LLEGAT DE LA GRAN MÚSICA - I

Sentint la música de Wolfgang Amadeus Mozart, hom veu l'esclat i la forma amb que sentía la vida, tant harmoniosament com jovenívola aquest Gran Mestre de la Música que fou i és Mozart. Gairebé tota la seva Obra traspúa joventut i saviesa alhora. A banda que Ell va desencarnar molt aviat, era un home que sentía, que copçava plenament per totes les porositats, la manifestació de les estacions de l'any, l'explosió, per dir-ho així, interna i externa de la Vida plena. Potser en joies musicals indiscutibles com el seu Rèquiem, i en alguna altra de les Misses que va composar, podriem trobar-hi el punt més acusat de "seriositat", però en el fons, sempre hi ha aquell toc incomfusible de fresca jovialitat, aquell tot original de la vida que penetra fresca i pura, com una rosada cristal·lina, i per ser viscuda a fons. Aquest és el "meu" Mozart, que m'agrada sentir i conec (mai prou del tot) tot i que, com ja he dit altres vegades, personalment i animica, el que més em penetra i realment em fa sentir i entrar a una Espiritualitat Transcendent, i de més alt nivell, és en Richard Wagner.

En Wagner hi ha doncs la creació de l'anomenat "Drama Sagrat" per la seva trascendentalitat profunda i espiritual. En Wagner pots sentir tot el fragor del temporal de llamps, trons i pluja, però també la por, les passions, l'angoixa; hi pots sentir tots els sentiments pitjors i millors, conjugant-se, entrecreuant-se, o alternant-se, segons que sigui el cas, la circumstància o la Llum inspiradora del Geni Musical.

La gran llàstima, com ja he manifestat diverses vegades és, doncs, que la música de Wagner hagi estat utilitzada barroerament per abraonar guerres, fanatismes, idees tanmateix negatives, anti progresives i anti humanes . Aquest és l'altra "drama" que ha hagut de travessar -i que lamentablement encara travessa la Música poderosa de Wagner. Car la "Força" que n'emana de tota ella ha estat grollerament utilitzada en benefici d'interessos que mai no van ser el Nord d'aquest gran compositor, el Colós de Baireuth, com li agradava d'anomenar-lo el meu admirat ocultista extremeny En Mario Roso de Luna.

Em decanto cap a Wagner, però sens lloc a dubtes sense oblidar mai L.V.Beethoven, en ell també hi ha la "força" que trobo en Wagner. I no de seu en va aquesta, diguemne, simbiosi, que segurament va fer que precisament fos Richard Wagner qui acabés d'harmonitzar i quasi podriem dir acabar del tot la majestuosa i sublim obra de Beethoven la "Novena Sinfonía" sobre l'Oda a l'Alegria de Shiller.

Això també em fa pensar que Wagner,-que ja va ser un gran admirador de Beethoven-, va trobar la "força" en Beethoven, i la va desenvolupar encara més, integrant-la en el Missatge Espiritual i Esotèrico-Musical que ell va voler transmetre a la Humanitat, i sublimant-la encara més i més. Missatge, d'altra banda, que no és sinó la mateixa Gran Obra dels Iniciats, el Camí per l'Home Integre, el Missatge per la Humanitat.

Parlar dels Grans Mestres de la Música, és una de les coses que també m'agraden, tot i que els meus coneixements són molt limitats. En el meu cas personal, els escolto perquè la seva música em "transporta" realment. I en paraules del mateix Beethoven, escoltar profundament i concentrada, qualsevol passatge de les seves músiques, et pot transportar al moment i - en casos -, al nivell intuïtiu i d'inspiració que va tenir el Mestre en el moment de realitzar aquella Composició. Encara que jo no li puc arribar ni a la "sola de l'espardenya", sóc capaç de copçar, en la meva ignorància, aquella grandiositat, aquella profunditat, allò que vol transmetre el Mestre i que, tanmateix, esdevé un veritable "Estat de Consciència".

Escoltar un fragment de la música de Wagner, Beethoven, Mozart o Bach, si es fa "adequadament preparats", és a dir, després d'haver fet una estona de quietud, una estona de concentració, sabent el que s' escoltarà, és ben segur que seguint aquell fragment de música, hom es sentirà transportat, traslladat de l'estat barroer material ordinari -en el que "normalment" s'està-, a un estat més pròxim a la Meditació, a un "Estat de Consciència" i d'interiorització únics. Es clar que, per ser-ne pràctics un s'ha disciplinar amb la voluntat, la persistència i la paciència.

Heus aquí l'enorme utilitat d'aquest Gran Llegat Musical que ens han deixat els Grans Mestres de la Música. Amb Wagner em situo a un nivell meditatiu, i a través d'aquest puc assolir-ne d' altres, que no aconseguiria amb la mateixa prestesa si no fos pel vehicle de la Música.

Per això he sentit una pena tant gran, quan s'ha utilitzat Wagner per altres interessos foscos i sagnants per la Humanitat i encara avui dia hi ha persones i diversos medis socials, que quan fan esment d'aquests greus crims contra la Humanitat, ho fan posant-hi de fons la música de Wagner. La pregunta és: com és possible que la Música d'un Gran Mestre, que el que pretenia era i és tot el contrari, la puguin estar posant de fons per relatar aquestes atrocitats, aquests crims, repeteixo, contra la Humanitat ?

(continuarà en la propera entrada)

Manuel Luis Tatjé

Richard WAGNER: PARSIFAL (fragment del Preludi)

RICHARD WAGNER: LA CAVALCADA DE LES WALKIRIES.